Ara que s’acosten les vacances de Setmana Santa segur que Barcelona es torna a omplir de turistes, que de fet no acaben de marxar en tot l’any. Està bé que la teva ciutat sigui atractiva per gent de tot arreu, però el centre urbà ha esdevingut des de ja fa un temps un autèntic parc temàtic.
I no es tracta únicament dels espais pròpiament turístics tipus museus, el Port Vell, les platges i els edificis modernistes tan únics que tenim. Sense anar més lluny el mercat de la Boqueria també s’ha convertit en un element adreçat principalment als turistes.
Aquell mercat on mitja Barcelona anava a fer la compra setmanal de dissabte al matí. Aquell mercat que assortia els millors restaurants de la ciutat i on et podies trobar els xefs més destacats, s’ha acabat. Ara tot són paradetes pels turistes, amb productes envasats per poder menjar pel carrer, o establiments per a menjar. Queden algunes peixateres i també algunes carnisseries i para de comptar.
Per dins el mercat s’hi passegen grups de turistes fascinats no se sap ben bé per què, que fan fotos a les acolorides parades del passadís central.
Venen de les Rambles que fa mesos que estan potes enlaire per unes obres certament inoportunes bàsicament perquè coincideixen amb moltes d’altres. Les de la Via Laietana, les de l’enllaç de les estacions d’Espanya i Gràcia dels Ferrocarrils de la Generalitat, les de la ronda Sant Antoni, les de la Sagrera i les de l’estació de Sants i moltes més que seria una lletania massa llarga de precisar. Un veritable calvari pels residents d’aquesta ciutat, i pels que hi venen cada dia, per feina o per estudiar. Per no citar explícitament els transportistes més nombrosos cada dia perquè la compra en internet no para de créixer.
S’entén molt bé que l’actual equip de govern de l’ajuntament, i l’anterior també, estiguin molt decidits a reduir dràsticament el nombre de cotxes que circulen pels nostres carrers, però això no s’aconsegueix fàcilment, suposo que ja ho han vist. Encara que facin superilles, molt maques totes especialment la de Consell de cent. O que facin més amples les voreres, com estan fent a la Via Laietana.
Bona part de les persones que es desplacen en vehicle privat per Barcelona ho fan perquè han d’anar a diferents punts de l’àrea metropolitana i no hi ha forma de fer-ho en transport públic. Perquè tenim una gran mancança de transport públic transversal, un aspecte que pal·liarà una mica l’enllaç dels ferrocarrils entre les línies del Vallès i el Baix Llobregat.
És clar que el que volen és foragitar tot el possible el vehicle privat del centre de la ciutat. És una bona mesura i de fet a Londres ho han aconseguit, posant un peatge d’accés clar. Però el que aniria millor de tot seria fer uns bons park&ride, aparcaments a l’inici de les línies del metro, o de Rodalies –quan funcionin– combinats amb els bitllets o abonaments del metro. La xarxa de metro, la de Rodalies i la dels ferrocarrils té abast metropolità i des de Barcelona es pot anar a qualsevol lloc, encara que l’estructura no permet a gaire moure’s fàcilment de Santa Coloma de Gramenet a Sant Cugat, per posar un exemple.
I com que la majoria dels turistes no venen en vehicle privat, doncs no contribueixen a la massificació de cotxes i furgonetes que patim als carrers del centre. Tot i que els que venen en vaixell contaminen més que ningú per no parlar del que contaminen els avions que déu-n’hi-do.
Els habitants de Barcelona estem molt orgullosos de la nostra ciutat, i també ho estan una majoria de catalans. És la nostra capital i és una ciutat molt bonica. La ciutat vella medieval, el modernisme de Gaudí i Domènech i Montaner, les platges, recuperades a partir dels Jocs Olímpics, la mateixa Vila olímpica, Santa Maria del Mar i tants llocs. Però no cal morir d’èxit. Encara que ens està passant el mateix que els passa a la majoria de les ciutats europees. Totes molt històriques i molt maques. I molt massificades. Potser Europa es convertirà en això, un gran parc temàtic, amb els seus centres històrics, les seves particularitats artístiques i les seves monarquies que de fet són una atracció més, de paper cuixé.
