La investigació mèdica a Catalunya no seria el que és, sense el mecenatge de Pere Mir i la seva fundació Cellex. Mir va ser un filàntrop que va finançar centres d’investigació, alguns de molt pioners en el seu àmbit com l’Institut de Ciències fotòniques on va fer importants aportacions per la construcció de l’edifici Nest-Cellex al Parc Mediterrani de Castelldefels. Aquella va ser una de les aportacions més importants fetes a la investigació des de la iniciativa privada a Espanya. Molt rellevant també va ser la construcció de l’edifici Cellex al complex de l’Hospital de la Vall d’Hebron on s’allotja el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i del Centre d’Investigació Mèdica del Clínic. Són dos edificis que acullen centenars d’investigadors i científics.
Pere Mir era químic de formació i va acumular una gran fortuna amb la seva empresa, Derivados Forestales, que va arribar a tenir 20 patents registrades.
La seva activitat més rellevant com a mecenes va començar a finals del 90 del segle passat quan va proporcionar a l’oncòleg Josep Baselga els recursos necessaris per crear el centre d’investigació a l’Hospital Vall d’Hebron. Un centre que no només havia de fer investigació sinó que l’havia aplicat els avenços en els pacients com van fer i continuen fent.
També amb la seva fundació Mir va finançar equipaments i altres projectes d’investigació a diversos centres. Per exemple a l’especialista en Malària, Pedro Alonso, al metge Eduard Gratacós, especialitzat en medicina fetal o a l’especialista en epigenètica, Manel Esteller. A Tarragona va contribuir a finançar la Plataforma d’Experimentació d’Alt Rendiment de l’ICIQ, l’Institut Català d’Investigació Química. Tot plegat a banda de fons per beques per investigadors.
Però Pere Mir va defugir sempre la fama, només va concedir un parell d’entrevistes a la seva vida. Una pena perquè ara potser seria més coneguda la seva tasca per una part important de la població que ho desconeix gairebé tot de la seva persona encara que són molts els que se’n beneficien des del punt de vista mèdic.
Mir va morir sense descendència l’any 2017 i va designar tres persones executores del seu testament, l’oncòleg Josep Tabernero, actual responsable del VHIO, i els advocats Jordi Segarra i Juan Francisco Capellas.
La setmana passada el Jutjat d’Instrucció 12 de Barcelona va decretar que el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat assumís de forma immediata el control de les fundacions científiques Cellex i Mir-Puig per sospita de descapitalització, alhora que va cessar els seus patrons i va decidir investigar els tres executors del testament de Mir.
Aquest procés s’ha obert per la denúncia d’un antic col·laborador seu que va alertar que no s’ha fet cap auditoria des de la mort del mecenes i això l’ha fet sospitar d’irregularitats econòmiques.
Tot plegat molt lamentable. Admetent que el procés es troba en fase d’investigació i que no es pot donar res per fet fins que no s’acabi, el mal reputacional és bastant inevitable. Esperem que la situació no sigui tan greu com apunta la persona que ho va denunciar i que el llegat de Pere Mir es pugui mantenir com ell volia. Sobretot pel fet que en aquest país aquesta filantropia mai no ha estat massa valorada. Només cal veure el que va corre per les xarxes quan Amancio Ortega va donar equips de tractament del càncer a la sanitat pública. Des d’alguns sectors de l’esquerra es va qualificar la donació com a ‘caritat’ d’una forma una mica despectiva.
Clar que amb aquestes grans donacions aconsegueixen desgravar a hisenda, però tampoc s’ha d’oblidar que s’ajuda a molta gent que potser no aconseguiria de cap manera el tractament adequat.
Aquí no és gens habitual fer donacions per a bones causes, cosa que és una pràctica molt més estesa per exemple als Estats Units o a Alemanya. Moltes vegades de petites quantitats, però que sumades ajuden i desgraven a la renda.
Esperem que les Fundacions de Pere Mir puguin tirar endavant i continuar fent la bona tasca que va posar en marxa el seu fundador.
