Insistir que la justícia espanyola actuï contra l’Operació Catalunya és picar ferro fred com també ho és creure que la comissió d’investigació del Congrés pugui demostrar l’autoria del PP i altres dirigents del partit en la seva posada en marxa.
Hi ha àudios que ho demostren, però els dirigents del PP s’emparen en la procedència d’aquests àudios, enregistrats per l’excomissari Villarejo, una persona amb ben poca credibilitat. No, no en té, però vaja a la gravació s’identifiquen clarament totes les veus o sigui que de credibilitat en tenen. Per tant, una part important dels ciutadans s’ho creurà i això minvarà la confiança amb els polítics que ho han negat. En el fons l’Operació Catalunya té prou suport perquè es considera una operació d’estat, cutre, però operació d’estat, orquestrada per defensar l’estat que durant el procés es va considerar amenaçat.
És cert que tots els estats es defensen quan se senten atacats i aquí el tema és que l’estat espanyol es va sentir atacat per un ‘David’ que no tenia pràcticament cap possibilitat de resistir ni de guanyar.
Un sense sentit perquè qui els atacava, uns governants d’una CA, Catalunya, una majoria parlamentària no gaire ben avinguda i una part del poble català, tenien una força real ben descriptible i amb ben poca capacitat de tenir èxit. Sense diners, sense armes i sense tenir una majoria suficient del poble a favor seu, fins on podien arribar?
És ben probable que la voluntat dels que van iniciar aquell camí fos tensar la corda amb un PP al capdavant del govern central que ofegava econòmicament Catalunya, a tots els catalans no només els indepes, de forma que el resultat final fos l’acceptació d’una realitat política diferenciada, que s’hauria de poder autofinançar d’una manera similar als bascos.
Res a veure amb el que va acabar passant perquè qui se’n va beneficiar de tot plegat va ser justament el PP i altres posicions polítiques encara més a la dreta.
La seva resposta al desafiament independentista va ser atiar el pòsit d’anticatalanisme que hi ha en una part gens menyspreable del poble espanyol per treure’n un rèdit electoral. Al PP i VOX el procés els va servir per incentivar un discurs anticatalà que ha fet forat en una part important de la societat espanyola i que encara utilitzen. Van acusar, i encara els acusen, de donar un cop d’estat quan la justícia, els jutges conservadors del Suprem, no ho van reflectir a la sentència. O de terrorisme, que també s’ha descartat.
Paradoxalment, això no els ha permès governar perquè el PSOE ha usat les seves mateixes armes i ha atiat el sentiment de la por a la ultradreta, encara força recent al conjunt d’Espanya. Però sí que ha convençut molts joves desencantats de tot plegat, per dir-ho de forma resumida. És qüestió de temps doncs.
I un profit econòmic perquè moltes empreses van aprofitar l’avinentesa per canviar la seva seu social de Catalunya cap a Madrid on tenien, i tenen, més beneficis fiscals. Que jo sàpiga el BBVA mai ha canviat la seu social de Bilbao a Madrid malgrat els anys de terrorisme. Potser no els hi ha demanat mai ningú com sí que els ho van demanar a les empreses catalanes. El fet diferencial.
Bé l’Operació Catalunya sens dubte que va ajudar molt al fracàs del procés i al desprestigi de les formacions polítiques que van protagonitzar aquell procés, i dels seus protagonistes, alguns dels quals continuen al capdavant de les seves formacions.
L’Operació Catalunya va acabar amb CDC i amb UDC, amb la Banca Privada d’Andorra i amb el prestigi polític de Jordi Pujol que a hores d’ara no s’ha restaurat. Parlo del personal no del que hagi pogut fer la seva família o l’entorn del govern i del partit. No cal coincidir políticament amb ell per a considerar que té un paper en la història política d’aquest país. Igual com el tenen Felipe González o José María Aznar que, per cert, van presidir governs amb moltes corrupteles, més el segon que no pas el primer, però vaja déu-n’hi-do tots dos. I no només corrupteles, amb morts a l’armari dels GAL, per exemple. En canvi, campen per tota mena d’actes oficials i oficiosos de la capital sense cap mena de rubor.
Darrerament, ha estat l’exsecretaria general del PP, Dolores de Cospedal, que ha negat tant l’operació Catalunya com la seva implicació. La tornaran a fer comparèixer a la comissió del Congrés i, si ho torna a negar, la denunciaran. A veure.
