No és habitual que es faci una gran celebració no religiosa en una església i encara menys si aquesta església és la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Això és el que va passar fa pocs dies quan l’editorial Grijalbo va reunir un miler de lectors de l’obra d’Ildefonso Falcones per a presentar la seva darrera novel·la, En el amor y en la guerra. Un fet realment insòlit que recordava la presentació de El juego del Ángel de Carlos Ruiz Zafón al Liceu fa uns anys. La periodista i escriptora Pilar Rahola, ha estat l’única que ha presentat una obra literària a Santa Maria del Mar, tot i que aquella tenia una temàtica religiosa i fins i tot va comptar amb el suport de l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, en l’acte de presentació.
A En el amor y en la guerra Falcones continua amb la saga de La Catedral del Mar perquè el protagonista és Andreu Estanyol, net de l’Andreu de l’església del mar. En aquesta ocasió bona part de l’acció passa a Nàpols on l’Andreu ha anat amb les tropes del rei Alfons el Magnànim. Es diu que aquest rei va ser molt actiu culturalment i que va ser justament a Nàpols on va conèixer i adoptar les noves idees que sorgien allà que després hem conegut com a renaixement i que des d’allà van arribar a Catalunya. Això a banda de la seva faceta expansionista perquè va conquerir Nàpols per la Corona d’Aragó. Un Nàpols que abastava un territori considerable, des de força més amunt de la ciutat i fins a la punta de la bota i el taló.
La presentació es va fer mitjançant una entrevista a l’autor, assegut davant l’altar de la nau central amb l’entrevistadora, i amb la lectura de fragments del llibre escollits arran del contingut de la conversa.
Va ser un acte senzill, però seguit amb molt d’interès pel miler de seguidors d’aquest autor que van esperar durant hores que s’obrissin les portes de Santa Maria del Mar cosa que va passar puntualment a les 7 de la tarda.
El tema de l’entrevista va ser evidentment el llibre i com s’ho ha fet en Falcones per escriure’l. Va explicar que es documenta dels moments i dels fets històrics en els llibres que hi ha publicats sobre aquell tema, entre 1.440 i els darrers anys del segle XV. És a dir a les acaballes de l’edat mitjana i entrant ja en l’època renaixentista si parlem des del punt de vista d’art i literatura. Va dir l’autor per exemple que els catalans no van ser gaire ben rebuts a Itàlia on eren considerats avars i arrauxats, uns adjectius que encara funcionen, ja que sovint els tòpics costen de superar, però que llavors qui ho va dir va ser Dante, que era tota una autoritat a la Itàlia renaixentista.
Els personatges femenins de l’obra són força potents perquè segons Falcones les dones sempre han hagut de lluitar contra el masclisme i, per tant, sempre han estat lluitadores de mena encara que la realitat d’aquell moment els donés ben poques possibilitats de demostrar-ho.
Del que no es va parlar va ser dels espais de sexe que hi ha al llibre, que són força explícits i trencadors per l’època que estan situats, perquè a l’autor no li va semblar la basílica un lloc adient parlar d’aquests aspectes que, lamentablement, tan malament s’han tractat des del punt de vist religiós.
Al final de l’acte l’autor va signar tots els llibres que li van posar al davant. Una llarga cua d’entusiastes admiradors de les seves novel·les que no es va voler perdre l’ocasió de veure signat el seu exemplar.
Perquè després diguin que no es llegeix. Aquest acte és la demostració justament del contrari. Cert és que els que menys llegeixen són els més joves, que en el fons sí que llegeixen, ho fan a les pantalles i exclusivament missatges curts, que és que el que no té En el amor y en la guerra, que, com totes les obres d’aquest prolífic autor, curta no ho és.
Sens dubte que Santa Maria del Mar és un lloc emblemàtic tant per l’autor de La Catedral del Mar com pels seus lectors. És on situa l’acció d’aquella primera novel·la, una de les més llegides en castellà i en català. Això la situa com un best-seller i com una obra que ajuda a desmentir les teories apocalíptiques sobre el final inexorable del llibre de paper.
