Si tothom pensava que amb les pluges i els pantans altra vegada plens s’havia solucionat el problema, estaven malencaminats. El malson dels pagesos no s’acaba i tampoc els està quedant un camí planer. L’avellaner ha estat l’arbre més perjudicat de les zones regables de Riudecanyes, i de Guiamets també s’hi suma el cirerer. Els pagesos professionals es podien acollir a una ajuda de la Generalitat que pagava per aquests llenyosos amb una greu afectació per la falta d’aigua d’aquests últims anys. Ara bé, s’han establert unes mesures massa estrictes que han provocat que cap pagès es pugui acollir a aquesta línia. Unes ajudes que, alhora, demanen que els conreus afectats no siguin arrancats fins que es doni l’ordre. Un peix que es mossega la cua.
Unió de Pagesos ha explicat al Diari que la línia d’ajuts té com a requisit que tots aquests arbres amb greu afectació per la sequera no siguin arrancats fins que rebin l’ordre per part de la Generalitat. Així, l’únic que fan és mantenir uns arbres que ja no seran productius plantats amb tots els problemes que pot comportar. Segons declara Josep Zacarias Ferré, del sindicat pagès, «tenir arbres en aquest estat pot portar problemes fitosanitaris, de plagues i també implica risc d’incendis» pels troncs que estan quedant secs.
On està l’inconvenient?
Segons el sindicat, el percentatge d’afectació que es detalla a les bases dels ajuts és sobre el total del conreu. És a dir, es comptabilitza el total d’arbres que té el pagès indiferentment del tipus.
Unió de Pagesos ja ho ha estat advertint en aquests darrers mesos de sequera: els arbres més afectats perquè suporten menys la falta d’aigua són els avellaners, mentre que altres tipologies com l’olivera són més intel·ligents i s’autogestionen molt millor els recursos.
D’aquesta manera, si un professional agrícola té plantats avellaners i oliveres, i els únics que n’han sortit malmesos greument són els avellaners, el percentatge d’afectació serà petit, perquè el còmpul total disminueix si les oliveres no han patit estralls per la sequera.
Aquesta problemàtica es va posar sobre la taula en una reunió el passat divendres, 4 d’abril, on es van trobar pagesos del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Durant la trobada, es va determinar que cap dels professionals de les zones regables del Pantà de Riudecanyes i del pantà dels Guiamets es podria acollir a aquesta línia d’ajuts.
Un problema inesperat
Els pagesos remarquen que aquest nou pal a la roda només significa una cosa: «Allargar el patiment». Ferré diu que els pagesos s’havien mentalitzat que l’ordre arribaria ara i, per tant, podrien arrancar ja els arbres. Ara bé, que no puguin desfer-se d’aquests llenyosos implica que la nova plantació també s’endarrereix.
«Aquesta llenya seca s’ha d’arrancar, s’ha de cremar... a partir del mes de maig s’han de demanar permisos especials per això. Es complica tot i ens llença la temporada enlaire», declara Ferré.
D’aquesta manera, lamenta que «veiem la llum al final del túnel», però no arriba mai. «Per fi tindrem aigua al pantà per a poder regar, però què regarem? Com més tardem a arrancar, més tardarem a començar un nou cicle» i, per tant, tornar a la màxima normalitat possible.
Reunió per a trobar una solució
La data clau està en el límit per a poder cremar. Els pagesos es troben aquest dimecres amb el Departament d’Agricultura precisament per a traslladar aquesta queixa i mirar de trobar una solució.
D’aquesta reunió esperen poder sortir-ne amb unes noves bases redactades, més adaptades a la realitat dels camps.
