He tingut la sort de trobar el llibre ‘Perfils reusencs i altres poemes’, de Ricard Ballester, amb il·lustracions de Joan Rebull i de Lluís Mallafré, en un tiratge de 65 exemplars numerats i signats. Editat per Torrell de Reus l’any 1954, el poeta va dedicar aquest volum «A la distingida propulsora de la cultura autòctona, senyoreta Ramona Violant, filla del gran etnòleg i admirat escriptor Ramon Violant. Amb el millor afecte».
Ballester, nascut a Reus el 19 de febrer de 1891 i mort a Barcelona l’any 1973, és un d’aquests poetes amb una obra reduïda però interessant que va començar la seva relació personal amb l’escriptura la revista quinzenal Foc Nou, que es va editar a Reus entre el 1910 i el 1911 i que heretava l’esperit de la Colla Modernista liderada per Josep Aladern. També s’apunta al Grup de Tarragona que funda la revista barcelonina Panteisme amb gent com Joaquim Biosca o el pintor i escriptor avantguardista Josep Maria de Sucre que, anys més tard, seria l’encarregat d’escriure el proemi de Perfils reusencs i altres poemes. Va participar en homenatges a autors com Hortensi Güell, Antoni Isern o Josep Aladern, a més de col·laborar amb articles i poemes en tota mena de publicacions.
Molt abans, als 16 anys va fer d’aprenent de pastisser i va escriure Guía general de repostería, confiteria, pastelería y helados. Va ser mestre d’escola a Mont-roig del Camp i a l’Arboç dels Penedès i, finalment, a la Jacint Verdaguer de Barcelona sent un actiu defensor de la renovació pedagògica republicana, fet que li va costar patir una depuració posterior.
Un cop acabada la guerra, Ballester va moure cel i terra per alliberar el seu fill Antoni d’un camp de concentració al sud de França i a ell el van inhabilitar i, fins que no va poder recuperar la seva plaça després d’un calvari burocràtic i judicial, van tirar endavant gràcies a una pastisseria a Barcelona. Antoni es convertiria en un prestigiós químic i oceanògraf i en un dels primers catalans en trepitjar l’Antàrtida.
Lletraferit, lector voraç i escriptor interessant, es va refugiar en la literatura i, de fet Perfils reusencs i altres poemes, és un llibre deliciós. S’obre amb un dibuix de La Pastoreta i un retrat de Ricard Ballester realitzats per Joan Rebull. Després, Josep Maria de Sucre escriu un proemi en plural majestàtic on parla dels poemes com a «clars, dringants, directes, entenedors, es deixen llegir per llur fluïdesa expressiva i trameten coralment el permanent missatge de fidelitat al numen creador del poeta».
Ballester arrenca dient «Jo sóc d’una terra,/ que estima la serra/ i el verd dels pinars;/ l’austera olivera/ de fruita lleugera/i els seus grans vinyars». I escriu poemes dedicats a temes i llocs molt concrets, a Isabel Besora tot contemplant una escultura de Rebull, a la plaça del Castell, al carrer de Monterols, al Centre de Lectura, al Campanar, a la campana dels Gegants, al vent, a la Tronada, a la plaça de Prim, a la plaça del Mercadal, a les castanyeres, al Campanaret, al tramvia de Salou, al passeig de la Boca de la Mina, i d’altres més eteris i sentimentals dedicats a les evocacions, als records o a l’amor. I em crida l’atenció uns versos destacats, els únics del llibre, vull creure que marcats per la receptora de la dedicatòria inicial, del poema Amorosa (amb el títol marcat amb tres creus a llapis) que diuen: «–M’estimes?–amb tendra veu/em digueres, contorbada./ I jo, invocant a Déu,/ vaig jurar ser sempre teu,/ com la llum és de l’albada/». I també els finals del mateix poema «Seduït per la follia/d’eternitzar el nostre encís».
I el poema acaba amb una data, 1921 i al costat hi ha una creu a llapis que remet a una nota escrita a mà al peu de pàgina «1972 ya más de 70 años».
Un d’aquests petits misteris entranyables que amaguen els llibres que han viscut vides anteriors, que atresoren en secret les intimitats d’altres històries, d’altres emocions, d’altres singularitats i que, al cap dels anys, si tenen la sort de sobreviure, tornen amb aquest deix de nostàlgia i d’encanteri.
Sigui com sigui res millor per tancar que la mirada de Ricard Ballester al Campanar i que, de pas, serveixi d’homenatge i de recordatori a un dels grans homes de la nostra cultura autòctona, d’aquells que s’hi van dedicar en cos i ànima sense esperar res a canvi i, seria de justícia, allunyar-los de l’oblit: «Valent com és, no tem mai les ventades/ ni la pluja rabent ni el fred cruel;/ i aixeca, endalt, la testa, on rep besades/ del sol, la lluna i la blavor del cel».
Jordi Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.
Ballester va
moure cel i terra
per alliberar el seu fill d’un camp de concentració
