Pedro Sánchez va tornar ahir del seu tercer viatge en tres anys al gegant asiàtic, però en unes circumstàncies molt diferents que els anteriors, en el punt més calent de la tempesta que ha generat Donald Trump amb la seva guerra aranzelària.
Les visites del mandataris espanyols a la Xina han estat una constant des del primer que va fer fa quaranta anys, el 1985, Felipe González, on va popularitzar un ancestral proverbi xinés que li va ensenyar l’aleshores líder suprem del país Deng Xiaoping, el successor de Mao Zedong: «tant se val si el gat és blanc o negre, l’important es que caci ratolins», que era la màxima de la nova Xina.
Una dita que va repetir durant força temps i que recordo bé perquè aquell va ser el meu primer viatge internacional acompanyant un president espanyol, després hi he tornat en diferents ocasions amb Aznar, Zapatero i Rajoy, amb Sánchez no ho he fet, i he pogut constatar les diferencies notables en aquestes quatre dècades.
D’entrada les fotos que veiem al Diari d’ahir són de dirigents xinesos no tant grans com abans i vestits a la manera occidental, amb tratje i corbata, mentre que el 1985 encara portaven el tratje estil Mao de color gris. Aleshores la Xina començava a caminar tímidament pel camí de les reformes econòmiques i Pequin era un gran eixam de bicicletes amb un enllumenat públic trist amb bombetes de quaranta.
Només Shanghai començava a tindre una mica més de puixança econòmica i turística, mentre que a Pequin no hi havia pràcticament places hoteleres i els mitjans compartíem habitació en una residencia de les Joventuts del Partit Comunista.
Sánchez defensa que la visita no va contra ningú i que la Xina és un soci imprescindible
En aquests quaranta anys han passat moltes coses, la Xina és la segona economia mundial, però algunes es repeteixen. Amb Felipe González, el primer president socialista, hi viatjaven per primera vegada un grup d’empresaris amb expectatives, encara modestes, d’invertir allí; ara amb Sánchez també n’hi han anat però amb les possibilitats d’inversions molt més elevades en matèria automobilística, de bateries o renovables, amb un alt valor afegit, moltes d’elles catalanes.
Igual que en primer desplaçament en el que dos dels homes de negocis que acompanyaven el mandatari espanyol eren l’Ignasi Ferrero, molt vinculat a les nostres comarques i propietari del Cola Cao, i el propietari dels populars Chupa Chups que ja començaven a agradar als xinesos.
Una nota, si volen anecdòtica, però que reflexa l’evolució de les relacions comercials i empresarials entre la Xina i Espanya. Ara durant el viatge s’han signat nous protocols comercials, un dels quals afectarà de ple als productors de cireres de les nostres comarques com el grup Cerima que podran exportar ja a aquell gran mercat fins ara vetat.
Per això Sánchez, que havia programat el viatge abans que Trump desfermés la seva guerra comercial, i que va ser criticat durament per l’administració nord-americana, va insistir que la visita no anava contra ningú i va defensar la Xina com a «soci imprescindible» per fer front al reptes globals en un moment complex refermant que ara el que toca és «expandir horitzons», alhora que puntualitzava que acostar-se a la Xina no és allunyar-se dels Estats Units.
Un nou protocol permetrà exportar les cireres de les nostres comarques a la Xina
El cap del govern ha explicat que donada la complexitat del moment va coordinar-se amb la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Layen, i que per tant la seva política exterior és coherent i alineada amb la UE, i va defugir la polèmica interior que ha muntat el PP per aquest viatge.
La cúpula popular ha anat apujant el tó de la crítica, i ha parlat d’inoportunitat, d’imprudència o d’irresponsabilitat. Feijóo, que com a president de Galicia també es va desplaçar a Pequin, l’acusa de trencar la unitat dintre de la UE, però el més sorprenent ha estat que un ex president espanyol que també que va visitar el país, José Maria Aznar, i que va impulsar les relacions hispano-xineses i parlava d’una gran oportunitat per ajudar les empreses espanyoles, ara ho trobi un greu error que pot afegir més llenya al foc i situar Espanya intencionalment on no toca.
Sigui com sigui l’operació pot resultar bona tant per Espanya com per la UE davant el trencament de les regles de joc comercial de Trump, i ja se sap el que diu el preverbi xinés: gat blanc o negre...
