Fa unes setmanes vaig dirigir aquesta Mirada madrilenya a parlar del canvi de paradigma de la geopolítica mundial i les conseqüències a la política espanyola del canvi en l’agenda global. Aquesta setmana s’ha fet al Congrés el primer debat sobre la matèria mentre que a altres parlaments europeus fa setmanes que discuteixen dels plans de rearmament i de les estratègies que cal adoptar. Aquí hem tardat i no hem avançat massa, però s’ha fet una primera passa, tot i que no va ser un debat monogràfic sobre defensa i seguretat, perquè l’oposició de dreta i d’extrema dreta, no es resisteix a utilitzar aquests debats per desgastar el govern de Pedro Sánchez barrejant-ho amb matèries de política interna alienes al tema central de la defensa.
El debat constata la impossibilitat d’un Pacte d’Estat de defensa entre Sanchez i Feijóo
Mira que només en aquest àmbit hi ha arguments de sobres per posar entre l’espasa i la paret a Pedro Sánchez, perquè el líder socialista no té una posició unànime dintre del seu propi gabinet, on Sumar discrepa dels plantejaments del PSOE, ni tampoc té el suport de bona part dels aliats parlamentaris. En aquests moments només té el suport explícit del PNB, i una posició expectant de Junts a l’espera de concrecions sobre si la nova política europea de seguretat tindrà en compte l’industria catalana, un aspecte que el president espanyol va comprometre des de la tribuna aquest dimecres.
La resta de socis van ser crítics en alguns aspectes, però no tant com pot semblar, perquè Sánchez ja els va deixar ben clar que l’increment de la despesa de defensa no anirà en detriment de l’estat del benestar: «ho farem sense tocar ni un cèntim de la despesa social o mediambiental» va insistir l’inquilí de la Moncloa. Ara bé, el PP posa la banya i insisteix en furgar en la divisió interna al govern i la manca de suport parlamentari com un dels principals punts de critica al president espanyol.
El que si que va quedar clar després del debat a les Corts és que un pacte de defensa entre Sánchez i Feijóo és impossible, malgrat que les seves dues famílies europees, els socialdemòcrates i els conservadors, mantenen una posició comuna a Brussel·les.
No hi va haver, ni hi ha, ni xifres, ni concrecions, com li demana la majoria, sinó que el president espanyol va voler fer una intervenció didàctica, amb tocs pedagògics, amb cites incloses als pares fundadors d’ Europa Jean Monnet i Robert Scumann, per explicar que cal avançar cap a una integració militar igual que l’econòmica, amb la creació d’un exercit europeu: «només així ens convertirem en una veritable Unió i garantirem una pau duradora».
El líder socialista treballa per incrementar les inversions en sector aeroespacial i de les telecomunicacions
En aquesta idea treballa el president espanyol, tot i no coincidir plenament amb la idea d’Emmanuel Macron que dijous a Paris, on hi va ser també Sánchez, va anunciar una força militar europea per la pau a Ucraïna, on de moment només hi participaran França i la Gran Bretanya.
Són unes primeres passes en aquesta recomposició total del marc de relacions polítiques que inclourà també l’OTAN. Una organització que apreta perquè els països accelerin els seus compromisos d’inverssió en rearmament, fins a l’extrem que el seu secretari general pressiona públicament països com Espanya perquè accelerin el compliment dels seus compromisos i que generen malestar a l’executiu espanyol que ha hagut de sortir a dir treballen en aquesta direcció.
Pedro Sánchez ha posat a treballar tot el seu govern per prepara el ‘Pla pel Desenvolupament de la Tecnologia i la Industria de la Seguretat i la Defens’ que vol presentar a l’estiu i que va ser l’únic compromís al debat del Congrés.
Divendres es va veure amb els empresaris del sectors de defensa, i amb representats del món aeroespacial i de les telecomunicacions, els sectors on Sanchez vol que es concentri el gruix de la inversió addicional que exigeixen la UE i l’OTAN, en la seva línia argumental de defugir el concepte rearmament i parlar de seguretat i ciberseguretat. Possiblement una altra versió de la històrica dita romana ‘si vis pacem, para belum’, que adaptada als temps actuals podria ser que si vols la pau, treballa per aconseguir-la. I si és possible sense generar ni por ni alarma innecessària amb kits de supervivència estrafolaris.
