Les dones i el Parkinson

Com en altres moltes coses, les dones van al davant per estirar el carro. La lluita contra el Parkinson és un cas palmari. Demà divendres, a les onze del matí, es presenta oficialment l’Associació Parkinson Tarragona en un acte obert a la sala d’actes de l’Hospital Sociosanitari Francolí. La presidenta és una dona, Cristina Zapata. Té Parkinson, però no s’arronsa. Al contrari. Sembla com si la malaltia l’esperonés a no parar. També demà divendres i dissabte l’Associació de Parkinson Reus-Baix Camp organitza diversos actes per celebrar el seu primer any de funcionament. La presidenta també és una dona, Anna Criveller, un exemple de lluita. Durant quaranta anys ha estat infermera de la unitat neonatal. Va detectar que tenia Parkinson quan va veure que li costava sostenir els nadons. L’Associació Parkinson Terres de l’Ebre també té l’ànima femenina. Pepa Martín Barceló ha tirat endavant l’entitat amb una força increïble. Ara prendrà el relleu una altra dona, Núria Samper. La llista de lluitadores s’estén per tot Catalunya. Montse Rafecas, al Vendrell; Carme Sánchez i Montse Peiró, a les Terres de Lleida; Roser Roigé i Laura Morer, a Barcelona; Victòria Saget, a Girona; Mercè Buscalla, a Sant Cugat; Eva Matamoros, a Molins de Rei; Montse Toscano, a Manresa... i una de nova que acaba de néixer a Vic i que també té al davant una dona, Conxi López. Segurament me’n deixo alguna. Encara seria més llarga la llista de cuidadores, el paper de les quals és essencial en el suport a les persones amb Parkinson. Gràcies és poc.