Una hora després d’haver acabat la presentació del seu llibre a l’Antic Ajuntament de Tarragona, Napi continuava firmant volums. L’autor acompanyava la dedicatòria amb una caricatura del comprador. Napi en té prou amb una mirada per encertar el retrat humorístic d’una persona. A vegades no li cal veure la cara del caricaturitzat. En té prou amb una llambregada al seu posat. Al conseller de l’Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, que estava a la presentació, el clava dibuixant només dues cames enormes. Sendra és tan alt que el cap no entra a la vinyeta. La segona tinent d’alcalde, Sandra Ramos, que va conduir l’acte, va dir que els polítics de Tarragona, el primer que fan cada dia és mirar si surten a l’acudit del Napi al Diari de Tarragona.
En un dels dibuixos es veu un home amb la corbata desarreglada i un maletí pansit que passa per davant d’una seu institucional. A la vorera del davant, un escombriaire comenta a la seva companya: «És un polític acabat. Ningú l’espia!». La crítica del llapis de Napi no deixa cap canya dreta. No només reben els polítics locals. N’hi ha per als de tot arreu. Jorge Fernández Díaz surt amb la mà estesa damunt d’un llibre sagrat mentre proclama: «Juro que juraré que nunca he jurado».
Napi va rebre el Llapis de Plata juntament amb altres humoristes gràfics com Perich, Cesc, Tisner, Arturo, Oscar i Ivà. No és cap exageració considerar que a Tarragona tenim el luxe d’adelitar-nos cada dia a la contra del Diari amb l’acudit del Napi. Encara que alguna vegada ens toqui el rebre.
