Se me’n refot del tot el que diguin. Ja no crec en mentides repetides mil vegades a manera Goebbel·lià com la que els catalans som els capdavanters d’Espanya. Ni som el motor, ni la direcció, ni les bieles. Potser tan sols arribem a tub d’escapament. Ho dic per allò de tanta merda.
Un està ja fart de tràmits telemàtics amb l’administració que fallen. Fart de plataformes que a cada pas t’envien mails i codis de verificació. Fart de plataformes de pagament de taxes que fallen i no permeten fer el pagament de forma convencional. Un ja està fart del 012 i deixar encàrrecs del problema que té en un tràmit i estar fent la feina que hauria de fer un funcionari.
Un ja està fart de repetir telèfons, mails, noms i DNI en cada puto tràmit repetitiu amb l’administració. Un està ja fart d’avisos a la bústia de ciutadà o autònom de com està cada pas en un tràmit. Un ja està fart d’enviar instàncies genèriques demanant ajut i que mai siguin contestades. Un, ja està més que fart.
La soledat del tramitador telemàtic en plataformes de merda cansa molt. L’única funció és treure feina a l’administració pagant el ciutadà del seu temps. Ens fan esclaus del temps. Cada administració té una plataforma diferent. Cada tràmit és etern. Abans, era molt més fàcil. Però la covid, ha permès a l’administració expulsar-se feina, passar-la a l’usuari i amagar-se del cara a cara. Creguin que aquesta, si és la veritable pandèmia del virus covid. Una societat política tarada que només pensa en la seva supervivència, que es pensa que els autònoms i els treballadors independents es poden passar la vida tramitant i essent controlats per a absurdes estadístiques.
La cèdula d’habitabilitat, el certificat energètic i d’altres són tràmits on l’Estat Català vigila al presumpte terrorista (tècnic) en actes administratius que podrien ser mil vegades més senzills. Ens tracten com a presumptes estafadors i els nostres col·legis professionals no van als mitjans de comunicació a denunciar res.
Control, pagament, vigilància policíaca als tècnics en cada pas. Traspàs de funcions de l’administració per a inspeccions energètiques d’obra nova obligant-nos a fer de contacte obligat amb els particulars per a la visita d’una entitat concertada amb l’administració. Ens fan fer de puta i de Ramoneta. Ens fan ser recaders a cost zero.
Ocultisme patètic. No hi ha telèfons on t’atenguin per resoldre amb tracte humà i el necessari cara a cara. Un món telemàtic on el gran germà (o germana) simplement és una merda de plataforma que falla cada dos per tres. Un Déu mal fet i malgarbat on se’t demanen les mateixes dades 50.000 vegades en tràmits de signatura digital.
Per a què serveix, doncs, la identitat digital? Cal reescriure-la cada vegada: «soc Petito, visc a tal lloc, tal mail i tal telèfon». Cada vegada. Dades que només serveixen per fer estadístiques absurdes i justificar llocs de treball. Controls absurds a una societat que es passa el dia tramitant coses en detriment de la seva productivitat i llibertat. Sí, senyors, eren tasques que hauria de fer l’administració i avui fa el ciutadà del seu temps. S’anomena temps robat. S’anomena reducció de productivitat. S’anomena esclavitud administrativa.
Lectors i lectores: aquesta és la «Guantanamera catalana». Una Catalunya cadavèrica escanyada per la despesa política que no para mai, escanyada per un sistema que té més gent a dalt la poltrona que a baix treballant. Un sistema on la funció pública ja no dona la cara i resta amagada rere el sistema telemàtic. Una Catalunya pública que pretén ser la Suïssa espanyola i liderar Europa funcionant de 8 a 3 de la tarda.
Que bé que ho expressava Jorge Perrugorria a la pel·lícula «Guantanamera» l’any 1994 quan enterrar un cadàver a Cuba era una veritable processó de papers, de tràmits i de gent de mal viure. Burocràcia institucionalitzada per justificar l’existència de més i més persones i la seva essencialitat i on passar un paper d’una taula a la de l’altre costat era l’única feina que donava feina. Una patètica successió d’actes inútils per justificar llocs de treball sense pensar en els greus efectes econòmics. L’anti pragmatisme oficialitzat com un melanoma imparable.
És públic i notori que a l’estimada Catalunya quasi cap administració municipal dona llicència d’obres en 2 mesos. Hi ha enquestes que ho han analitzat, però no es publiquen. Alguns ajuntaments tarden més d’un any. Això paralitza l’economia i destrueix inversions i ningú en fa res ni en diu res. La mateixa Administració saltant-se les seves pròpies lleis. Polítics callats. Col·legis professionals callats. Ningú denuncia. Ningú reclama per al col·lectiu que representa. Ningú reclama complir la llei sinó altres mecanismes per esquivar-la. Patètic.
Com diu un company i amic, una societat és més lliure com menys clics amb el ratolí ha de fer al dia. Si lectors i lectores. L’esclavitud dels clics de l’administració ens aboca a una societat empobrida de tràmits inútils i repetitius perquè no els han de fer ni ells sinó nosaltres. Literalment es produeix la paradoxa que treballem per a ells.
Vull acabar l’article redirigint la meva indignació envers l’estimat Ajuntament de Tarragona. O bé és capaç de donar llicències en 2 mesos com a Reus ciutat o destrossarà de per vida l’economia tarragonina si no ho ha fet ja. I això ja ve de lluny. Se me’n fot si és el problema del departament tal o tal altre. Se’m en fot si hi ha col·lapse.
El que si és cert és que és una responsabilitat absoluta dels alts càrrecs municipals fer complir el Reglament d’obres i serveis dels ens locals i els terminis. I no ho fan. I són intocables?
La desacceleració econòmica, la desinversió, el desànim econòmic tarragoní és per anar a TV3, o a La Sexta. O de traca de Telecinco. O per trucar al Jordi Évole. Ningú dona la cara i potser és hora de depurar responsabilitats.
Ja vaig explicar a un regidor com donar llicència en 60 dies. I ningú ni tan sols vol copiar el que ja se sap, funciona. Promotors, constructors, propietaris i usuaris, arquitectes, aparelladors, botiguers, inversors, emprenedors i d’altres. Tots som víctimes de la pandèmica forma de matar l’economia a què ens sotmet l’Ajuntament de Tarragona i moltes altres administracions.
Salut i endarrere. És evident que endavant no es va.