Fa 50 anys naixia a Reus la primera unió de botiguers de l’Estat espanyol. Mig segle defensant els interessos dels comerciants, però també contribuint en el creixement i desenvolupament de la ciutat, tal com ressalta Tomàs Barberà, un dels ‘responsables’ que aquell 1975 es gestés la Unió de Botiguers de Reus. Explica que les problemàtiques dels botiguers dels anys 70 «actualment serien incomprensibles», com igual d’incomprensibles serien els problemes actuals del comerç pels botiguers de fa mig segle: les noves formes de consum, amb el comerç on-line i les grans superfícies.
Aquests són els principals reptes que identifiquen l’actual presidenta de la Unió de Botiguers de Reus, Rosa Lucas, i d’altres que l’han precedit en el càrrec, com Pere Margalef (2002-2010), Meritxell Barberà (2020-2023) i el seu pare Tomàs Barberà, que sense arribar mai a presidir l’entitat, va ser l’artífex.
«Som referents indiscutibles», afirma Rosa Lucas en referència a la capitalitat comercial de Reus. Però «el futur espanta» i considera que el comerç local s’ha de seguir reivindicant. Recorda els alts i baixos que hi ha hagut també en els darrers 50 anys «i hem de tenir la força de tirar endavant», tot ressaltant la importància que el comerç estigui associat. «Aporta molt més del que un es pensa», afegeix Pere Margalef, expresident de la Unió de Botiguers i al capdavant de Cal Pere Fruites i Verdures, i destaca: «Si tens un problema, el sector t’acompanya».
De fet, l’origen de la Unió de Botiguers de Reus prové d’aquesta necessitat, la d’acompanyar. Tomàs Barberà, un dels impulsors, recorda aquell 1975 com un any de canvis. Amb la mort de Franco «s’obria un nou període a la societat». El pare de Barberà va morir la primavera d’aquell mateix any «i ell sempre havia treballat molt per la unió en l’àmbit esportiu», recorda. En canvi, Tomàs Barberà va adonar-se que a nivell comercial «amb prou feines ens coneixíem els botiguers entre nosaltres i, en canvi, teníem problemàtiques comuns».
En aquell moment, Barberà estava a la Secció de Ciències Econòmiques del Centre de Lectura de Reus i va decidir fer un pas endavant proposant fer una sèrie de conferències amb botiguers de Reus. Entre els ponents: Xavier Amorós, Antoni Baiges, Josep Pujol i el mateix Tomàs Barberà. D’aquí en va acabar sortint una junta gestora de trenta persones, que va marcar les bases del que havia de ser la Unió de Botiguers de Reus: defensar els interessos professionals dels comerciants i també intervenir en tot el que feia referència al creixement i al moviment de ciutat. Barberà recorda alguna de les qüestions amb les quals la Unió de Botiguers es va implicar, com la primera llei de comerç o la lluita perquè la Facultat de Medicina estigués a Reus. Al cap i a la fi, es tractava de «crear força ciutadana».

Els inicis no van ser fàcils en un moment en el qual «el Sindicat Vertical –l’única organització sindical legal durant el franquisme– ens demanava que havíem d’identificar a tothom que assistís a l’assemblea. Vam dir que ja passaríem una relació després de la reunió, però no ho vam fer mai». Amb tot, la Unió de Botiguers de Reus va començar un camí que, mig segle més tard, segueix.
«Els botiguers s’han adaptat», subratlla Barberà. I és que de canvis sempre n’hi ha hagut. Pere Margalef recorda de la seva època com a president l’arribada i proliferació de grans superfícies; mentre que a Meritxell Barberà li va tocar liderar la Unió de Botiguers en plena pandèmia. De fet, va agafar el càrrec el 10 de març de 2020, quatre dies abans del confinament. Una situació totalment inèdita que va tocar de ple el comerç de proximitat, «mentre vèiem que l’on-line seguia venent». No obstant, «vam tirar endavant, des de la Unió de Botiguers vam donar eines per vendre on-line, vam informar de les ajudes... Vam acompanyar». Després de tot, Meritxell Barberà creu que va quedar palesa la importància del comerç de proximitat: «Som vida i motor de la ciutat».
Per celebrar aquests 50 anys, la Unió de Botiguers està preparant diversos actes que, properament, es donaran a conèixer així com un llibre sobre la seva història.