Tomàs Barberà Monné serà distingit amb el premi ‘El Més Amic de Reus’ demà dissabte 8 de juny a partir de les 13.30 h. El guardó el concedeix el Centre d’Amics de Reus (CAR) i premia la trajectòria de persones i entitats. El lliurament es realitzarà al restaurant Bella Italia del Passeig Mata, on es farà un àpat, també. Aprofitant l’avinentesa, entrevistem el premiat i repassem la seva trajectòria.
Què suposa el premi per a vostè?
Molta satisfacció, naturalment. Sempre he procurat, i no sé si ho he aconseguit, retornar a Reus tot allò que m’ha donat, que és molt. El lliurament del premi serà un acte en el qual agrairé a tothom qui m’ha permès col·laborar en iniciatives ciutadanes diverses.
És dels socis més antics del CAR. Formarà part, però, de més entitats, oi?
Al CAR en sóc el soci número dos, em penso, i si he de dir de quines entitats en formo part, potser acabaria abans si esmento en les que no. Per esmentar algunes en les que hi sóc diria: la Unió de Botiguers de Reus, l’Orfeó Reusenc, l’Associació d’Amics del Ferrocarril, el Centre de Lectura i El Círcol, entre altres.
Ha esmentat la Unió de Botiguers, de la qual en va ser un dels impulsors...
La ciutat, comercialment, ha canviat molt, com tot a tot arreu, però he de dir que la Unió de Botiguers va ser un encert, i aviat farà 50 anys... Va sorgir quan ens vam adonar que, tot i haver-hi una pila de botigues, no hi havia una relació social entre comerciants. Va ser llavors quan va sorgir la llavor al Centre de Lectura, arran d’un seguit de conferències sobre comerç local. Va ser la primera associació de Catalunya i de l’Estat i ens vam dedicar a escampar la idea per Catalunya i altres indrets de l’Estat.
Quina anàlisi fa del comerç?
És un tema complex. Abans, urbanísticament, es va considerar que la majoria d’edificis havien de tenir planta baixa d’ús comercial i la resta, pisos. Els temps canvien i s’ha de sumar l’arribada de les grans superfícies i la venda comercial per Internet, així com el centre comercial. Com a tot arreu, el temps dirà si aguanta o no. El cas és que els carrers més comercials tenen locals buits, però no triguen a tornar a omplir-se amb una proposta nova. Si a mi algú m’hagués dit que el negoci familiar duraria 100 anys no m’ho hauria cregut.
Hi ha molt d’atzar. Els botiguers de tota la vida tenen molt a dir.
Els nous [comerciants], també. Es juguen el seu futur. L’època que vaig viure com a comerciant va ser intensa, es caracteritzava per les mancances que hi havia arran la instal·lació de la democràcia. Avui hi ha tranquil·litat. En termes generals, les necessitats bàsiques estan assolides i això és positiu.
Va ser regidor durant vuit anys a l’Ajuntament de Reus. El càrrec va ampliar la seva mirada envers la ciutat?
El sistema de l’administració local costa de digerir, a mi em va costar sis mesos. Va ser una època, però, en la qual vaig gaudir molt. Com a regidor de Promoció Econòmica podia fer coses per Reus. Vam fer el primer web, vam crear un acte de comarca com la Fira de l’Oli, vam fer sorgir la Ruta del Modernisme i vam impulsar l’escola de pilots d’aviació. El que potser no vaig poder fer és que Reus s’agermanés amb Riga, la capital de Letònia. Les dues ciutats tenen dues coses en comú: una escola d’aviació i el modernisme.
