Les portes d’un negoci sempre han de ser obertes i rere el taulell s’ha de parar atenció, sobretot escoltar la clientela. Aquestes han estat algunes de les idees principals, distingides com a fonamentals aquest dijous, 14 de novembre, pels comerciants Tomàs i Meritxell Barberà. Pare i filla han desgranat, al Centre d’Amics de Reus, algunes de les claus per fer evolucionar un negoci familiar cara el públic, i ho han fet en una sala plena de gom a gom, i acompanyats de l’historiador i periodista Josep Cruset, qui ha afegit context històric. L’acte ha estat conduït pel periodista Marià Arbonès, qui ha convertit la intervenció en una mena de conversa.
La xerrada ha repassat la trajectòria de la botiga centenària especialitzada en papereria i joguines Tomàs Barberà, amb una pila d’anècdotes, i s’ha emmarcat en el cicle Made in Reus, proposta del Centre d’Amics que posa el focus en empreses que han fet ciutat. La iniciativa ha està promoguda per la Regidoria d’Economia, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus.
Un cop el president de l’entitat, Joan Mª Mallafrè, ha fet la introducció de l’acte, doncs, Arbonès ha començat amb les preguntes: una d’aquestes anava dirigida a Tomàs Barberà i ha estat relacionada amb el tracte amb el client. Com ha de ser? «Aquest tracte sempre s’ha d’adaptar a la voluntat de la clientela. Avui, certament, és una altra cosa, hi ha l’ordinador i el telèfon mòbil pel mig», ha assenyalat l’empresari.
Amb aquesta afirmació hi ha estat d’acord Meritxell Barberà, qui ha afegit l’important que és escoltar i ha resumit els seus inicis com a molt vinculats a la botiga. «Vaig néixer un diumenge perquè els meus pares no haguessin de tancar la botiga!», va fer broma ella amb un ampli somriure. La botiguera, actualment al capdavant del negoci Tomàs Barberà, també ha dit que, almenys en un primer moment, «no sempre m’havia plantejat ser al capdavant, me’n vaig adonar després, en veure que m’agradava».
La trobada ha tingut, d’altra banda, alguns tocs d’humor i volia ser distesa. «Ara que no ens sent ningú, com porta la jubilació, Tomàs? Segueix participant a la botiga?», ha volgut saber Arbonès. Al seu torn, Meritxell Barberà ha contestat sincera: «El pare és molt respectuós amb totes les decisions que prenem, ens l’escoltem i reflexionem; entre els dos, fem un bon equip».
Hi ha hagut, també, anècdotes d’allò més curioses, per molts conegudes, i moltes relacionades amb les iniciatives que, més enllà de l’activitat pròpia de la botiga, sorgien per inquietud de l’empresari Barberà. «Tomàs Barberà, la botiga, és un referent comercial i temps enrere va ser, clarament, un lobby, perquè la gent anava cap allà a fer consultes, per infinitat de qüestions; a les portes de la botiga, es van tancar molts assumptes i hi sorgiren moltes iniciatives», ha aportat Cruset. La creació de la Unió de Botiguers de Reus n’és un cas, però n’hi ha molts més.
El paper de les dones
L’historiador també ha explicat que Tomàs Barberà, el negoci, va viure en el seu moment un context ple de canvis. «Fa poc vaig trobar una dada: el 1970, a Reus, hi havia 1.800 llicències de comerç al detall, i això indica com era de potent el teixit comercial a la ciutat», ha manifestat. Un altre dels apunts aportats, aquest per Meritxell Barberà, ha estat la reivindicació del paper de les dones a la família, que també «va ser clau».
La trobada també ha servit per abordar els reptes de futur per al comerç, on oferir un servei de qualitat i personalitzat han estat algunes de les aportacions dels Barberà.
