ue l’alcalde de Barcelona visiti el Papa de Roma no és qualsevol cosa. El Papa és el cap de l’Església catòlica i també és el cap d’un estat. Cert que no com qualsevol altre, però és un cap d’estat la importància del qual no ve donada per l’estat en si mateix sinó per la quantitat de seguidors que té a tot el món. Tot i que cada vegada menys, especialment en algunes latituds, com la de l’actual pontífex.
El cas és que l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, se n’ha anat a veure en Francesc acompanyat del tinent d’alcaldia de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior, Albert Batlle, i de l’ambaixadora d’Espanya a la Santa Seu, Isabel Celàa, segons diu la nota oficial de l’Ajuntament de Barcelona.
No s’entén molt bé l’oportunitat de la visita «privada», segons la nota que es limita a dir que «l’alcalde Collboni ha traslladat al Papa Francesc el ‘profund respecte’ i l’agraïment de la ciutat de Barcelona cap al lideratge del pontífex en l’àmbit mundial, en un moment de polarització política i on la carrera armamentística suposa un risc per a la pau a Europa i l’Orient Mitjà. L’alcalde ha mostrat també el seu especial reconeixement a la tasca social que fa l’Església amb les persones en situació de vulnerabilitat social a la ciutat». Total, que no ens desvela res de l’oportunitat de la visita.
Podria ser una maniobra per no parlar de la contractació de la germana de l’alcalde com a assessora del president Illa. O podria ser que, de cop i volta, l’equip de govern municipal hagi tingut un interès especial en deixar clar el seu perfil confessional davant del creixent perfil confessional dels nostres dirigents polítics.
O sigui que la laïcitat està a punt de passar de moda. Sigui per una cosa o per una altra, el cas és que tots estan disposats a anar a veure a Sa Santedat. No només els reis i la seva família, diversos polítics han passat pel despatx de Francesc, el mateix Pere Aragonès, sense anar més lluny.
Segueix la nota de l’Ajuntament i diu que els dos dirigents han aprofitat la reunió per tractar les «fites» que es produiran durant el mandat de Collboni, que seran el mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat, així com la culminació de la Torre de Jesús a la Sagrada Família. Tot i que enlloc es diu que hagi fet cap invitació concreta al Pontífex. Potser és que no li toca a ell convidar-lo, sinó al president Illa, que potser també el vol anar a veure, ves a saber!
Collboni li ha dut diversos presents al Papa, com a mostra de respecte per la seva figura. El llibre Una biografia de Barcelona, de l’escriptor Miquel Tarradell, una edició numerada feta per l’Ajuntament durant l’etapa de Pasqual Maragall. Home, potser podrien haver buscat alguna cosa més recent. També una reproducció de la Sagrada Família que li ha portat en persona el president de la Fundació del temple, Esteve Camps, i un «sobre» de pernil ibèric curat de Guijuelo, que li ha fet arribar el paradista Escofet Oliver, com a president dels Mercats Municipals de Barcelona. En dir un «sobre» tots ens imaginem un d’aquells que podem trobar al supermercat o, fins i tot, a les parades del mercat, com la d’Escofet i Camps.
Home, Sr. Escofet, estiri’s una mica més que un sobre no arriba per a res! Fins i tot m’atreviria a dir que no calia ni dir-ho si només li han dut «un sobre».
Total, que no s’acaba de saber molt bé per què han anat a veure el Papa, tot i que sí que han volgut deixar clar, com diu la nota, que «l’alcalde ha mostrat també el seu especial reconeixement a la tasca social que fa l’Església amb les persones en situació de vulnerabilitat social a la ciutat».
Podria ser que es tractés d’una d’aquestes visites protocol·làries que no van gaire més enllà de quedar bé i deixar clar que l’alcaldia de Barcelona forma part d’aquest món que inclou també l’estat vaticà i el que representa en els moments convulsos en què estem vivint.
Si realment és així, no costaria tant portar-li al Pontífex una mica més de pernil, encara que només fos per poder-lo compartir amb algú altre.
Q
