Pocs però bons. Lletraferits encuriosits per la vida i el vi, amants de les lletres i de Virgili. Dijous Sant. Al capdavall del dia, la llibreria cooperativa El Soterrani de Tarragona acull la presentació de la penúltima de les plaquettes de Montse Serra, periodista cultural i editora de Vibop: El llibre segon de les Geòrgiques, amb traducció de Pau Sabaté, llicenciat en Filologia Clàssica; del grec antic ha traduït la Ilíada.
Quan recita ho fa especialment amb les mans. Meravellós virtuosisme. Serra és una donassa de la cultura i del vi. Precisa i delicada. Publica els dos primers títols d’Envinats l’any 2018: «Sense aquesta col·lecció, jo no seria editora», afirma.
El primer volum compila Set vins sentits, un tast dirigit per Josep Roca al Festival Jardins de Cap Roig amb el Quartet Gerió i Sílvia Pérez Cruz. La poètica del sommelier, al centre: «Amb la primavera el brot, l’escalfament, el líquid, l’aigua, el plor.
La llàgrima de la vida. I la floració fortificant». Busqueu-lo. Aquest primer i els vint-i-dos que han vingut després. Les arts intimen amb el vi. «L’interès em ve de petita. Les idees han anat apareixent al meu imaginari i un dia madures i prens la decisió des de la inconsciència.
M’hi vaig llençar», resol. Publica quatre títols a l’any; Vibop s’alimenta de subscriptors i de la venta de plaquettes a llibreries. Les que tenen més ànima, sempre li fan confiança.
«Tenia clar des de l’inici que, com més títols hi hagués, més s’entendria i més volada agafaria la col·lecció, amb la possibilitat que hi hagués persones que la volguessin tenir tota perquè té una unitat temàtica. La fidelitat també ajuda a sostenir el projecte», diu.
Llegir-la és un gust. La paraula justa i la temàtica adient; Serra fa de comboi de l’esdevenir del vi, l’interpreta i l’eixampla a Vilaweb i a Papers de Vi. Sentir-la com a editora té un punt commovedor: «Sovint diuen que hi poso passió, però jo crec que el que hi ha són molta il·lusió, ganes i feina».
I matisa: «Si no hagués tingut una trajectòria tan llarga com a periodista cultural, no podria haver parit Envinats a Vibop. Tens contactes i vas acumulant referències sobre el vi d’autors coneguts i ressenyats. No he partit de zero».
Vibop suma avui sis col·leccions, hi ha creada l’arquitectura perquè rutlli. «Som una micro-editorial, però cada any anem a millor. El best seller de la col·lecció és Sobre la felicitat d’Epicur, traduït per Jordi Cornudella.
El vam editar després de pandèmia, va ser un temps en què se’ns va remoure tot i teníem ganes de reflexions que van a l’essència i que fugen de l’opulència, del narcisisme. La felicitat neix de l’antimaterialisme, de petits plaers com ara gaudir d’una copa de vi honest», resol.
El 2020 va ser una prova de foc; Vibop va resistir l’embat de les llibreries tancades i l’absència de presentacions i públic. La cura ètica i estètica de cada edició –«hi posem el colofó indicant, sempre, el tipus de lletra i el paper emprat»– i el fet que el vi hi sigui present de moltes formes, són valors segurs.
«Hi caben tots els gèneres, ficció o no, assaig, articulisme, arts visuals, història, filosofia... El vi és fil conductor però, en alguns casos, depassa», ressalta l’editora. «És una col·lecció heterodoxa i heterogènia, ens amplia possibilitats. Cada peça és diferent, com el seu cromatisme».
Després de les Geòrgiques, edita la rondalla popular El rei del nas vermell il·lustrada per Lluïsa Jover, llicenciada en Belles Arts. «Els títols apareixen de formes diferents. Aquest no es podria entendre sense viatjar a la meva infantesa. Encara recordo quan la va representar el grup de teatre d’Alella.
No trobàvem el text i finalment n’he fet una adaptació», explica. «Una vegada era un rei/ que tenia el nas vermell,/ que bevent de bota en bota/ no en deixava ni una gota», es llegeix a l’inici. Res a veure amb la interpretació magistral de Virgili de Pau Sabaté, a propòsit d’arbres, camps i vinyes: «El pagès, mentrestant, ha mogut la terra amb l’arada corbada:/ aquesta és la feina de l’any, amb això sustenta la pàtria/ i els nets petits, i els ramats de bous i els anolls, que s’ho/ guanyen./
l no descansa fins que l’anyada no vessa de fruita». Tot això i més es pot beure a la col·lecció.
