En plena època de les xarxes socials, dels tuits, dels pòdcast, dels whatsapp, dels tics-toc, dels bloguers, dels Twitch i no sé quants nous gèneres de comunicació, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha descobert que la millor manera de comunicar-se amb els ciutadans és la carta. Fantàstic. Estic boig de content. El gènere epistolar s’havia donat per mort. Hi ha grans aportacions a la història de la literatura en el format de carta.
Si en compte d’escriure tantes cartes, Pedro Sánchez es dediqués a governar, no ens veuríem la feina als dits
Precisament fa uns dies estava llegint al Quadern de notes vistes de Josep Pla les cartes que va intercanviar amb el seu editor, Josep Vergés. En una de les missives, Pla parla de les ofertes que ha rebut de Soler Serrano i d’Emilio Romero, de Pueblo. L’escriptor es despatxa amb una expressió magnífica: «Hem de deixar pixar el matxo, perquè tot el problema és de poc soroll i molta oportunitat. Ja en parlarem quan sigui més vell». Els problemes que patim requesten poc soroll i, en canvi, la política només pensa a fer rebombori. Seria aconsellable que, en comptes d’escriure tantes cartes, deixéssem pixar el matxo.
