Alcanar tancava ahir les festes de Maig en honor a Sant Isidre, conegudes popularment com les festes dels Bous, perquè aquests animals són els autèntics protagonistes i la major part de la festa gira a l’entorn dels espectacles taurins. A més, són les primeres exhibicions de bous que es fan a la comarca, junt amb les de Mas de Barberans a finals d’abril, la qual cosa porta molts d’aficionats que es desplacen dels pobles veïns del Montsià i el Maestrat.
Un dels actes més emotius és la tradicional arribada dels bous a la Serreta, com es feia antigament, una tradició recuperada l’any 2017. «És un èxit perquè a la gent més gran li agrada reviure aquells moments en què la plaça era al Camí Ample i recordar aquesta arribada els fa molt de goig», explica la regidora de Festes, Mercè Fischer.
Una de les veïnes canareva que presenciava ahir aquesta antiga tradició és Nuri Querol, la qual rememora que «era molt bonic, a vegades, s’escapava alguna vaca i tothom a córrer, l’havien de reconduir cap a la plaça. Avui en dia ja no són les vaquetes de llavors, són més mansos que no bous, però ja tornem a reviure el temps d’abans».
Enguany alguns dels bous reculaven en deixar el lligallo i entrar al camí asfaltat, se’ls ha hagut de redirigir amb l’ajut dels cavalls i, per això, s’ha retardat una mica l’arribada al poble.
El recorregut s’inicia a Sòl de Riu (la desembocadura del riu Sénia), segueix pel lligallo de la mar, com es feia antany, els lligallos de les Mallades, es creuen les carreteres que adès no existien, amb la col·laboració de la policia, fins a arribar a una antiga pedrera on es descansa en un improvisat corral, per emprendre la pujada cap a la Serreta que és el que costa més.
Abans d’arribar a la plaça s’esbarren els bous (se’ls fa córrer una mica) amb els cavalls, «això es feia abans per veure quins eren el bou i la vaca millors», comenta Mercè Fischer.