Anna Casabona és una de les sommeliers veteranes del nostre territori. Amb més de 20 anys de trajectòria, i després de passar per diferents indrets, ha quedat segona en el campionat estatal de Sommeliers. És també experta a participar en aquest tipus de competicions, i als campionats de Catalunya ha arribat a fer fins a sis podis.
Primer de tot enhorabona Anna! Què suposa per tu haver quedat segona en aquest campionat?
Doncs una gran satisfacció, perquè també és el reconeixement a l’esforç i a la constància. De fet, jo ja fa bastants anys que pujo a la final a la competició en àmbit de Catalunya, aquest any he quedat segona per sisena vegada. Els podis són una cosa que ja conec. I d’Espanya en dues ocasions havia pujat al podi, però havia quedat en tercera posició, aquesta vegada he quedat segona, i a més ha sigut una competició molt renyida amb la guanyadora, que també és dona, i és de Catalunya, és Marta Cortizas, que treballa al Celler de Can Roca. O sigui que per mi, estar allí, frec a frec amb els millors és una gran satisfacció.
«Per mi estar allí, frec a frec amb els millors és una gran satisfacció. És un reconeixement a l’esforç i a la constància»
Heu quedat primera i segona dues persones que treballeu a Catalunya. És una mostra del nivell que hi ha en àmbit català?
Hi ha molt de nivell. De fet, els representants que tenim de l’Associació de Sommeliers de Catalunya, sempre hem fet molt bon paper a Madrid perquè aquí hi ha molt de nivell, i ens collen molt. Abans de poder anar a Madrid, primer has de guanyar a la teva regió. A Madrid competíem 50 sommeliers que érem els 50 que havíem guanyat a cada regió. És a dir, els millors d’Andalusia, els millors de Navarra, els millors de País Basc... Aquí a Catalunya, quan fem els concursos la veritat és que el nivell d’exigència és molt alt. Quedar finalista a Catalunya, gairebé, és una porta oberta de quedar finalista a Madrid.
«A vegades la gent es pensa que els concursos de sommelier són concursos de tastar vins, i no és així. No té res a veureu. Tastar vins és una part, però no és només això»
Per la gent que no som experts, com ens hem d’imaginar una competició d’aquestes característiques?
A vegades, la gent es pensa, que els concursos de sommelier, són concursos de tastar vins, i no és així. I no té res a veure. Tastar vins és molt important, i és una de les parts del concurs, però no és només això. El primer dia les cinquanta persones que participem en l’esdeveniment fem unes proves: una és un examen on et poden preguntar diferents temes com per exemple d’agricultura, d’enologia, de geografia vitivinícola, de productes... Tot el coneixement que hi ha al darrere de la feina d’un sommelier. També en aquesta semifinal hi ha una tast d’un vi blanc, un vi negre, i la identificació de dos destil·lats. Aquest any, a més, com a novetat, proposar una sèrie de maridatges. Les tres millors notes d’aquesta semifinal, som els tres que després competim l’endemà a la final. No ens ho diuen fins al mateix moment, no tens tota una nit per preparar-t’ho. Aquí es fan unes altres proves en un escenari i davant de tothom
«Cada cop veiem més dones que són visibles. Sempre hi han sigut, però ara són conegudes, i això està molt bé»
Sou dues dones les que heu quedat en primera i segona posició. Falten dones al sector?
Sí, sempre hi ha hagut moltes dones invisibilitzades. Jo que ja soc veterana ho he viscut. Però he de dir que això està canviant, i està canviant molt. Ara mateix dues dones al podi, a Catalunya també vam ser dues dones. Cada cop a les competicions veiem més sommeliers dones, que això abans no era així, quan competia era de les poques. I no només en el món dels sommeliers, en el món dels enòlegs, dels pagesos... Cada cop veiem més dones que són visibles. Que sempre hi han sigut, però que ara són conegudes, i això està molt bé.
