Col·legis i associacions de famílies d’alumnes (AFA) fan confiança, d’inici, al nou model de zonificació escolar en què treballa l’Ajuntament de Reus de cara al pròxim curs 2025-2026: dividir la ciutat en quatre àrees de manera que les famílies que visquin en cadascuna d’elles trobin a dins seu una oferta de centres «variada» i «suficient» on matricular els seus fills i filles.
Valoren, en general, el potencial del sistema per fer front al greu problema de la segregació. I apunten que «caldrà esperar uns anys per veure si realment funciona». El govern local especifica que el nou plantejament ja ha estat elevat a la Generalitat, que ha de donar el seu ok perquè el sistema s’implanti.
«Des de les direccions de Reus, donarem suport a qualsevol iniciativa a favor d’una escolaritat més equilibrada i en contra de la segregació», apunta David Roco, representant de la Xarxa d’Escoles Públiques de Reus (XEPR), que aplega 18 centres. «En principi, el canvi d’una zonificació dinàmica com la que ara hi havia a una d’estàtica servirà per tenir més controlat el cens i la distribució d’alumnes, i es podran fer actuacions més concretes i alhora una previsió de places més ajustada», afegeix.
A Reus, l’índex de dissimilitud –la proporció que hauria de canviar de centre per a aconseguir l’equilibri– és del 0,36, per sobre del 0,33 català. La nova zonificació, tal com la perfila l’Ajuntament, busca frenar la segregació, equilibrar l’escolarització i hauria de possibilitar una reducció de ràtios enfront de l’indesitjat tancament de línies, en paraules de la regidora de Educació, Pilar López, recollides pel Diari l’1 d’octubre.
La matrícula viva d’aquest curs en marxa no es veurà afectada. I l’adscripció a secundària «no es tocarà». El format l’estrenarien 800 alumnes que s’incorporaran a I3 l’any vinent, però la meitat són germans d’altres que estan estudiant i per a ells prevaldrà el criteri de mantenir les famílies al mateix centre. La distància màxima entre casa d’un estudiant i la seva escola oscil·larà entre 1,6 i 1,8 kilòmetres.
En concret, Reus passarà d’un model de zonificació dinàmic, on les prioritats de centres per als alumnes s’establien traçant un radi d’influència individualitzat des del seu domicili, a un d’estàtic i basat en una divisió en quatre parts. «En un temps sabrem si funciona», afegeix Roco.
La XEPR va realitzar alguns suggeriments a la proposta de mapa escolar i l’Ajuntament els ha acabat incorporant: que el model fos revisable per incloure-hi millores i la modificació d’algunes línies de partició que passaven justament per davant de la porta d’algunes escoles.
Precisament López incidia a l’octubre en que el plantejament és «viu», «revisable» i «ajustable» a situacions o errors que es detectin. El canvi a la zonificació ve donat pel decret 11/2021 de 16 de febrer, de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió als centres del Servei d’Educació de Catalunya, que ofereix «una nova mirada els requisits de la qual no es complien».
«Caldrà rodatge i veure com va»
«Tenim ganes de conèixer els detalls de la nova zonificació», expressen des de l’AFA de l’Escola Pompeu Fabra. «Hi estarem d’acord si realment s’ha planificat amb l’objectiu de reduir la segregació, ja que és obvi que tot i les mesures que es van intentant aplicar al respecte, aquest segueix sent un problema majúscul per a la ciutat. És important que les àrees estiguin definides tenint en compte les necessitats educatives de la ciutat per garantir una distribució equitativa i equilibrada d’alumnes», detallen.
Al seu torn, des de l’AFA de l’Escola Prat de la Riba, una qüestió únicament s’ha abordat en «converses informals», concreten que «la sensació és que, tot i que s’entén que la voluntat és baixar ràtios als centres amb més demanda, augmentar professors és la reivindicació històrica». «Reduir o anular finançament a la concertada i augmentar l’oferta pública també evitaria les escoles segregades, ja que moltes famílies apostarien per anar a la pública al costat de casa seva».
«Estem bastant satisfets. Sobre el paper està bé. I, el que caldria, és donar-li una mica de rodatge i veure com va funcionant tot en els següents anys», opinen des de l’AMIPA de La Vitxeta. «Ens ha tocat la zona nord-est, on estan escoles com Pompeu Fabra, Rubió i Ors, Pi del Burgar, Arce o Isabel Besora. L’escola s’obrirà a un barri amb immigració i estem contents», conclouen.
