Fa 21 anys que va morir Miquel Martí i Pol, el poeta de Roda de Ter (Osona), que va ser tant present arreu del país, a tants pobles i ciutats, considerat com el poeta nacional que tenen tants països, en la figura de poetes que han guanyat una popularitat com pocs altres. L’aniversari de la mort era ahir dilluns, i diumenge vaig ser al cementiri de Roda on també descansen les despulles de l’Emili Teixidor, escriptor, pedagog i gran divulgador de llibres, i just quan dies enrere havia mort un altre rodenc d’aquesta colla: Miquel Obiols, guionista, productor i realitzador de televisió, especialment dedicat a crear imaginaris infantils i juvenils com aquella ‘Terra d’escudella’ que feien al circuit català de TVE quan jo era petit.
A les nostres comarques el lligam més especial de Miquel Martí i Pol es va establir amb Porrera a El Priorat, que és el poble de la mare del cantautor Lluís Llach, i amb qui van fer les cançons del disc Món Porrera. Els anys 90 Llach s’havia establert a Cal Vall, la casa pairal, que ja coneixia de petit, quan als estius l’enviaven a casa de la seva tieta Pilar per veure si s’engreixava, o d’adolescent quan plegava avellanes als camps de la família. La història la van recollir la Cinta S. Bellmunt i el Josep R. Grau al llibre Lluís Llach, el noi de cal Vall. El 10 d’Octubre del 1994 hi va haver uns aiguats terribles que van fer molt de mal a Porrera, i a molts altres punts del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre (Van ser les pitjors inundacions del segle XX, i hi va haver 9 víctimes mortals a tot Catalunya). Llach va publicar un disc l’any següent amb els versos de Miquel Martí i Pol, que també va passar bones estones al poble, a les cançons Porrera, Embruix de lluna, La lira, Núvols, Tomb d’atzars, El cafè antic, o Pilar.
Tot plegat va ser una gran contribució a la recuperació del municipi, que Llach encara arrodoniria amb la seva aposta per la vinya. El concert que es va fer a Porrera presentant el disc encara és en la memòria de més d’una generació.
Justament aquest dimecres se sabrà qui guanya la 17ena edició del certamen Terra i Cultura que promou Lluís Llach des de la seva Fundació, i que premia amb el nom de Martí i Pol, la millor cançó amb música original basada en un poema escrit o adaptat en llengua catalana. El premi s’atorga en una gala a la Casa Golferich de Barcelona, però el jurat s’ha reunit a Porrera, i qui guanyi actuarà a la festa major de Porrera de l’any vinent.
Just va ser allí, quan se li va posar el nom del poeta a un carrer, que el vaig conèixer personalment i va néixer una amistat que és la que em feia ser diumenge a l’acte de record al cementiri de Roda de Ter, i després al teatre Eliseu conduint la gala de premis literaris, artístics i educatius. El de poesia el va guanyar Josep Temporal, a la beca de creació hi ha la vallenca Carla Marco, i el premi que vincula fotografia i poesia: l’instapoema, el reusenc Josep Coca, amb una fotografia que recull el final de l’estiu, quan en un dia de pluja, un cub i una pala de les d’anar a la platja acaben plenes d’aigua. I Josep Coca ho rebla amb un fragment del poema Estiu.
L’aigua de la pluja i la seva remor que causa estralls, com en la Porrera del 94 o com ara amb la gota freda criminal del País Valencià. D’allà vé una remor, que no és de pluja, ni de vent, ni de paraules, ni pensament que deia Martí i Pol, i tanmateix la remor persisteix.
