El turisme és, sense cap mena de dubte, el motor econòmic més important de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Any rere any, milers de visitants ens trien com a destinació. Aporten ocupació, generen riquesa, impulsen el comerç i els serveis. I com els ho agraïm? Amb una nova pujada de l’impost sobre les estades turístiques. A més, ara cada ajuntament podrà aplicar-hi un recàrrec addicional. Això és un greu error.
Els turistes que venen a casa nostra ja paguen milions en impostos durant tota la seva estada. Cada servei que gaudeixen o compra que realitzen ja comporta el corresponent IVA. Cada àpat, cada transport, cada entrada a un espectacle... On van a parar tots aquests milers de milions d’euros recaptats a través d’aquest impost? A tot això cal sumar-hi l’impost sobre les estades en establiments turístics, que a Catalunya és un càrrec extra que altres destinacions competidores no tenen. És just continuar carregant-los amb encara més impostos?
Els turistes no necessiten serveis educatius ni socials, venen de vacances. Òbviament, requereixen alguns serveis com seguretat, neteja i infraestructures bàsiques de transport i mobilitat. I, per aquests serveis, els impostos que ja paguen turistes i hotelers haurien de ser més que suficients. Però no. Se’ns vol apujar la pressió fiscal encara més. I mentrestant, els hotels, a banda de recaptar l’impost sobre les estades turístiques per a l’administració, han de fer front a l’IBI, la taxa d’escombraries, l’IAE, l’impost de societats i moltes altres obligacions fiscals. Quin sentit té continuar asfixiant fiscalment un sector que ja aporta tant? El problema queda clar... On van a parar els nostres impostos i els dels turistes? Polítics gestioneu millors els milions d’euros que paguem hotelers i turistes en impostos i taxes. Apujar els impostos encara més és el més senzill, gestionar-los millor hauria de ser la solució.
Un turista genera riquesa, s’allotja en hotels, menja a restaurants, compra als comerços, gaudeix de les nostres activitats d’oci... Hauríem d’estimular-los perquè continuïn venint, no castigar-los amb més impostos. Aquesta pujada d’impostos tindrà efectes negatius en l’objectiu d’allargar la temporada turística i en la nostra competitivitat com a destinació. En què ens beneficia?
Els hotels de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre oferim una oferta de qualitat, invertim milions d’euros a la destinació i estem subjectes a múltiples controls administratius. Complim normatives estrictes en seguretat contra incendis, higiene alimentària i altres requisits legals, mentre competim amb una oferta il·legal que no compleix aquests estàndards. A més, el creixement del sector està estrictament regulat per l’administració i ha estat molt moderat en els darrers anys. Tot i això, continuem sent el blanc preferit per augmentar la recaptació.
A més, no té cap sentit que es vinculi l’increment de l’impost sobre les estades en establiments turístics als problemes en habitatge que hi ha a Catalunya. Algú realment creu que els hotels en som els culpables? No, el problema ve de la mala planificació en polítiques d’habitatge i de la legislació que, per una part, ha facilitat convertir en habitatges d’ús turístic el que haurien de ser habitatges residencials i, per una altra, ha vulnerat els drets dels propietaris en casos d’impagaments i ocupacions il·legals, retirant del mercat residencial milers d’habitatges.
Els recursos públics s’han de gestionar de manera eficient. No es tracta de recaptar més, sinó de gestionar millor. Potser ha arribat el moment de racionalitzar la despesa en lloc de continuar penalitzant el sector turístic. No podem continuar augmentant la pressió fiscal any rere any i esperar que els turistes continuïn venint. La competència és ferotge. A la Mediterrània, altres destinacions mantenen preus competitius sense sumar taxes innecessàries. Com ens afectarà això a mitjà termini?
No demanem privilegis. Demanem justícia fiscal. Volem que es valori la contribució que fa el turisme i no que se’l penalitzi amb més impostos. No volem més impostos que posin en perill el futur del nostre sector. L’administració ha d’escoltar aquells que, dia a dia, fan possible que el turisme continuï sent el motor econòmic del nostre territori.
