Donald Trump vol la pau. Vladímir Putin també. No pas perquè creguin en un ordre mundial estable, en la diplomàcia o en els drets de les persones i les nacions. Volen la pau perquè els hi dona rèdits polítics a casa seva. Putin podrà escanyar encara més els russos. Trump podrà vantar-se d’haver aturat una guerra que Europa no ha pogut controlar i que als Estats Units ja cansa. Així funciona la realpolitik.
Fins i tot passa per sobre d’un milió de morts. Encara que signifiqui premiar una invasió criminal. La geopolítica sense consciència, a la taula de negociació, no reconeix el crim, només el poder. Rússia ha matat, ha destruït, ha terroritzat... i sortirà guanyant, com va passar amb Crimea el 2014. Occident va mirar cap a una altra banda, i Putin ho va entendre com un permís. Ara, si Trump negocia una pau que accepti la mutilació d’Ucraïna i el seu afebliment, el missatge serà clar: la força es premia, el dret és paper mullat. La pròxima guerra té via lliure. I Europa? Europa mirarà, Europa callarà.
No té el pes militar ni prou influència diplomàtica per ser un actor decisiu. Tants discursos sobre valors, pau i democràcia i la seva veu no compta. Però Europa no pot desaparèixer ni renunciar al que representa. Algú ha de defensar els principis, encara que sigui per salvar-ne les últimes engrunes. Si no ho fa Europa, qui? La pau de Trump i Putin serà la pau de la por, el preludi d’una nova guerra.
