Ens hem fet un fart de denunciar el perill de desaparició d’edificis històrics de Tarragona pel seu mal estat de conservació. Nou dels elements patrimonials amenaçats estan inclosos en la Llista Vermella que elabora Hispania Nostra, una entitat que lluita per la conservació i restauració dels elements patrimonials arquitectònics.
Entre els edificis assenyalats de Tarragona hi ha el Mas dels Arcs, la Torre del Mas de Cusidó, el Mas de la Tallada, l’església de Santa Maria de Santa Perpètua de Gaià (Pontils), la Guixera del Tòfol (Vilaverd), el Mas Barber (Constantí), el castell de Sant Cristòfor de Selma (Aiguamúrcia) i, per descomptat, la Savinosa, la vergonya més inexplicable de Tarragona.
Afortunadament, no hi figura el Castell de Rodonyà, documentat des del segle XII, tot i que les primeres referències ben documentades daten de 1310, any en què l’arquebisbe de Tarragona Guillem de Rocabertí el va comprar a Bernat de Centelles per 60000 sous, segons els estudis de l’arqueòleg i expert de la història del castell Isidre Pastor i Batalla. Posteriorment, fou centre de la Baronia de Rodonyà i referent de residències fortificades de l’època medieval-renaixentista.
Diverses vicissituds van deixar el castell gairebé enrunat. La col·laboració institucional entre Ajuntament, Diputació, Consell Comarcal i Generalitat, i els fons FEDER, l’han convertit en un dels grans atractius patrimonials de la comarca, «de vista obligada», com diu el portal Alt Camp. Rodonyà demostra que les coses es poden fer. Si es volen fer.