El dret que preval

Soc un adorador de Josep Pla. Com el mestre, «he de fer un esforç terrible per no veure el món en forma d’articles», en paraules de Pla. En forma d’article he mirat les declaracions dels dirigents del PP en la comissió d’investigació de l’operació Catalunya en el Congrés. He quedat admirat per la manera com Mariano Rajoy, María Dolores de Cospedal i Alicia Sánchez Camacho diuen mentides sense immutar-se. No és aquesta robustesa cap mèrit polític. Contràriament, com diu Pla a Notes disperses, «eren tan febles (incloent en la feblesa la pobresa) que fatalment havien de mentir». Un altre episodi de l’actualitat que té la societat dividida és si s’ha de permetre la publicació del llibre El odio que recull el testimoni de José Bretón, assassí confés dels seus dos fills menors a Córdoba l’any 2011. La mare dels nens, Ruth Ortiz, ha demanat empara a la Justícia perquè paralitzi la distribució del llibre. El dilema rau a determinar quin dels dos drets fonamentals ha de prevaldre, el dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge de la mare i els nens, o la llibertat d’expressió? Diu Pla a les mateixes Notes disperses, que «l’home posseeix una guspira de voluntat angèlica, i és aquest imperatiu el que pot corregir i de vegades desplaçar el pes fresc de la bèstia». Cap guspira angèlica va frenar la bèstia de Bretón. En aquest cas, no ha d’haver-hi cap dubte que ha de prevaler el dret de les víctimes. Admeto el raonament a favor de la llibertat d’expressió, però el cor, en forma d’article, dicta a favor de Ruth i els nens.