Històries de Casa Boada. Recordo uns veïns francesos que es van venir a jubilar a Tarragona i vivien dos edificis més avall del bar que tenien una gossa que es deia Katy, de color marró, i que anava amb ells al bar
Històries de Casa Boada. Jo treballava al bar i els clients em deien: «Has d’anar al Cortijo». Però el meu horari no m’ho permetia. Desitjava conèixer aquest lloc i tastar les seves especialitats.
El senyor Ramon Baiges Audén ja era client de Casa Boada. Passava pel bar a buscar un entrepà que es menjava mentre esperaven carregar, fent un trago de la bota de vi que duia al carro
Jordi Freixa actualment ha escrit diversos llibres de música, poesia o cròniques on es recorda el seu pas per Casa Boada, que a arribar a ser un punt de trobada d’artistes
La vestimenta dels familiars era les dones de color negre, algunes amb un vel i tot, i els hòmens normalment amb una cinta negra cosida en una màniga. Pocs eren els hòmens que anaven vestits de negre
En aquella època hi havia gent jove que sovintejava l’església protestant, i en aquells temps en què es passava gana i no es veia pa llençat a terra, els evangèlics donaven entrepans, que alimentaven cos i ànima