L’altre dia parlava del fet que els nostres carrers no van ser dissenyats per poder-hi anar amb cadira de rodes. En èpoques passades pujar i baixar de les cases era més difícil ja que no hi havia ascensors. Quin mal de cap. Després la cosa va anar canviant, ja que a les cases noves ja hi anaven posant ascensors. El més curiós és que alguns arquitectes en els seus dissenys posaven algunes escales abans de l’ascensor i així es continuava fent la vida impossible a les persones a qui els costa caminar. L’altre dia estava passejant i vaig voler entrar a una farmàcia on hi havia un petit esglaó de tres dits. Com que jo anava amb la cadira, un parell de persones que passaven pel carrer es van oferir a ajudar-me. Jo els vaig respondre que no calia i me’n vaig anar a una altra farmàcia on vaig poder entrar pels meus propis mitjans. Al cap i a la fi els malalts són els clients potencials de les farmàcies. No fa gaire vaig anar a una farmàcia que estava feta nova. De fet hi ha molts establiments on no es pot entrar amb cadira de rodes.
Quan vas envellint i tens problemes de mobilitat vas descobrint moltes barreres en les quals no t’havies fixat mai. I per exemple et toca canviar de dentista ja que on anava hi havia un tram d’escales. I ara m’he de buscar un nou dentista a peu de carrer. Toca buscar llocs on es pugui accedir de forma fàcil. A moltes botigues que diuen de proximitat no hi puc entrar, i d’altres han posat una rampa on les rodes llisquen pel pendent que té. En molts llocs o trobes algú que t’ajudi amb la cadira o no hi pots ni entrar. Al final, intento simplificar la meva vida i vaig a llocs on puc entrar.
Al final intento simplificar la meva vida i vaig a llocs on puc entrar amb la cadira de rodes
Abans no anava a El Corte Inglés, ja que m’agraden els comerços de proximitat on conec la gent. I un dia se’m va acudir anar amb la cadira de rodes a El Corte Inglés i vaig quedar meravellat ja que vaig poder comprar, pujar i baixar, i entrar i sortir sense cap tipus de barrera. També m’agrada el Mercat, ja que l’arquitecte va pensar en facilitar que hi poguessin entrar carretons. Avui el Mercat és un dels llocs ideals per poder-hi entrar amb cadires de rodes.
Tarragona ha tingut i té bons arquitectes, com en Josep Maria Pujol de Barberà, que va construir el Mercat de Tarragona, a la plaça Corsini. El Mercat va ser restaurat mantenint la forma original i afegint a les seves parades l’aire actual, ja que disposen dels avenços moderns. El Mercat sempre ha tingut fama per la seva qualitat. Avui és un dels llocs on et sents bé. No hi fa ni fred ni calor. Antigament a l’hivern hi feia un fred que pelava. El nou mercat va ser inaugurat per l’alcalde Ballesteros i va ser la gran il·lusió de la senyora Elvira Ferrando. Una de les coses que emociona molts tarragonins és la interpretació de l’Amparito Roca en el carilló, amb figures del seguici popular fetes per l’artista Serramià. No és el meu objectiu ser exhaustiu a l’hora d’anomenar arquitectes, però parlaré d’alguns en concret. A l’edifici actual de la Cambra abans hi havia hagut la comissaria de Tarragona. Crec que va ser dissenyat per l’arquitecte Agustí Pujol i rehabilitat per Agustí Pujol Niubó i Urbano Rifaterra. Al darrer pis hi havia tingut el despatx l’arquitecte Agustí Pujol, però s’hi entrava pel carrer del darrere. Si no recordo malament, tenia un Renault 4x4. Era una època en què els cotxes començaven a ser diferents, amb calefacció, quatre portes , quatre cavalls i quatre places. Estava aparcat normalment al número 1 de l’antiga avinguda Colón, avui Rovira i Virgili.
Antoni Gaudí va deixar obra a l’església de Jesús i Maria del carrer Méndez Núñez, un lloc encara avui desconegut per molts tarragonins. Gaudí és l’arquitecte més conegut, estimat a Riudoms i a Reus. Són poblacions que se l’estimen tant que algun cop arriben a discutir. Que bonic és barallar-se per veure qui se l’estima més, i tant Riudoms com Reus han dedicat llocs a Gaudí. Recordo que la meva sogra explicava que quan era petita va anar a veure les obres de la Sagrada Família amb els seus pares i que Antoni Gaudí en persona els hi va ensenyar, ja que el coneixien de Riudoms. La meva sogra, Conxita Guinart Ferran (1907-1991) era de ca la Capellana, una casa de Riudoms. Per això els seus pares, Anton Guinart Massó i Maria Ferran Gispert (de la Beiana), coneixien el senyor Antoni Gaudí.
Un altre arquitecte va ser Josep Maria Monravà, arquitecte municipal. Tenia l’estudi davant del Banc d’Espanya, en una casa amb tribuna. A aquest arquitecte li tinc estimació, malgrat que no el vaig conèixer, ja que el meu pare li va encarregar l’edifici de Casa Boada: un edifici amb botiga i habitatge. Monravà va fer un miracle amb el poc terreny de què disposàvem i es va atrevir a construir la casa. Jo deuria tenir tres o quatre anys quan es va començar a fer la casa. El meu pare li tenia un afecte personal a aquest arquitecte. Quan el meu pare va arribar de Nulles a Tarragona tenia portes difícils on trucar, i el senyor Monravà no només el va orientar sinó que li va construir la casa. Mon pare m’explicava que el senyor Monravà li va dir: «faci vostè un dibuix a veure com voldria la casa i jo li explicaré les pegues i les solucions». A qui sí que vaig conèixer va ser el nét del senyor Monravà. Jo un cop el vaig veure filmant a Tarragona. Era un artista del setè art. No l’he vist més. Jo sempre li deia que per què no es feia arquitecte i ell em deia que volia ser pilot d’helicòpters, i així va ser.
Vaig passar moltes hores a l’estudi de l’arquitecte Ripoll, que era l’arquitecte de la Diputació i va fer moltes coses relacionades amb Poblet. Jo vaig fer la mili amb el senyor Pellicer, que era part de l’equip de l’arquitecte Ripoll. Recordo que tenia una moto singular, una Soriano, que tenia unes rodes petitetes i baixeta, però era robusta i còmoda. El seu cotxe era un Tarraco SIATA, fet a Tarragona. L’arquitecte Joan Zaragoza també va deixar obra, com ara l’edifici de Trànsit, habitatges del Barri Fortuny de Reus o l’edifici de l’ONCE de Tarragona, per citar-ne tres.
Un altre arquitecte que té obra singular a Tarragona és Josep Maria Garreta. D’ell vull destacar que va fer el camp de Nàstic, la residència de la Mercè i l’edifici de l’Autoritat Portuària. Quan el veia sempre ens saludàvem com a vells veïns. Coneixia els seus pares i el seu germà. L’arquitecte Garreta, el recordo com a un noi del barri, on ens coneixem tots.
L’arquitecte Carles Font és un amic de veritat. Ha dedicat part de la seva vida a l’administració pública, en el cos de Bombers de la Generalitat. La seva passió són les Vespes, que restaura i deixa com a sortides de fàbrica. És una persona que ho sap fer tot i jo he après molt de la seva amistat. És de Riudoms i té una nena molt llesta. Però sobretot és el meu amic, i sé que el tinc al costat.
