No fa pas gaire vam conèixer la notícia per la vinculació que guarda amb l’ofici, però apostaríem que ha passat del tot desapercebuda al gran públic, aliè a aquestes novetats i massa capficat amb la superficialitat de mòbils i pantalles, sense capacitat d’atendre la teca realment important. Al cap i a la fi, coses de periodistes, sí, tot i que la novetat excedeix de llarg el sector de la comunicació vista la seva vital transcendència. Jeff Bezos, propietari d’Amazon i un dels multimilionaris que es freguen les mans amb el nou mandat de Donald Trump, va adreçar temps enrere una mena de comunicat amb ínfules de manifest als treballadors de The Washington Post. Ja saben, el diari referencial en la història dels Estats Units pel descobriment d’aquell cas Watergate que va acabar amb la presidència de Richard Nixon per mentider i vulnerador de les més elementals regles de la democràcia. Ha passat mig segle des de la fita i sembla que ens referim a la prehistòria, vist i comprovat que anem pel pedregar amb la marxa enrere posada a fons.
Membre de la tecnocasta
Per acabar els preàmbuls de la notícia, el lector ha de saber que el tal Bezos, insigne membre d’allò que Pedro Sánchez anomena ‘tecnocasta’ que talla el bacallà, va comprar el prestigiós diari fa cosa de dotze anys per uns 250 milions de dòlars, que semblarà una barbaritat de diners a segons qui i per l’interessat no passava de simple xavalla. Total, menys d’un 1% de la seva fortuna estimada, que aquesta colla s’han fet multimilionaris en un sospir a força d’encertar-la amb alguna idea i traure-li un rèdit excessiu.
El periodisme és un pilar bàsic en democràcia, tant com la sanitat o l’educació
Bezos ja es va lluir en utilitzar The Washington Post com si fos una joguina abans de les últimes eleccions presidencials. Saben que és tradició als Estats Units que els periòdics es mullin abans de triar el nou inquilí de la Casa Blanca i publiquin editorials força argumentats suggerint el vot per aquest o l’altre segons combreguin millor amb els seus postulats. S’ha fet tota la vida. Encara més, tothom ho espera i forma part indispensable de la cerimònia. Aquesta vegada, Bezos es va enfrontar a la redacció en vetar que es pronunciessin pels aspirants, escombrant gens subtilment cap a Trump mentre, previsiblement, els seus periodistes ho haguessin fet, de poder-ho, pel candidat demòcrata. Vaja, una decisió coherent per a qualsevol persona que mantingui cert criteri i el cap sobre les espatlles en aquest territori tan vast que hom defineix com a Occident.
No content amb l’alcaldada, Jeff Bezos ha tornat a donar un cop de puny sobre la taula, ordenant que les pàgines d’opinió del Post només continguin articles dedicats al que ell anomena parell de pilars: les llibertats personals i els mercats lliures. Argumenta el personatge que ha passat el temps de les opinions que volien abastar diversos punts de vista. Ja ha acceptat la dimissió dels responsables de la secció, poc disposats a permetre les tèrboles intencions del propietari. Així tenim el panorama pel que fa a la llibertat d’expressió en aquests temps tan convulsos que ens ha tocat viure.
No disposats a lliutar
Si escombrem cap a casa i ampliem la mira cap als pilars de l’estat del benestar, tampoc veiem a la ciutadania disposada a lluitar, si cal, pels avenços aconseguits. En tot cas, saben que amb la salut i l’educació públiques convé no jugar-se-la i evitar la seva privatització, però el suport es tornaria, de segur, minoritari en cas que parléssim dels mitjans de comunicació, siguin públics o privats, imprescindibles per tal de forjar-se opinió, fonamentals en el manteniment d’un esperit ciutadà sa i entès com caldria.
Sense uns mitjans de comunicació plurals i rigorosos, la llibertat s’esvaeix a les democràcies
No és el periodisme seriós camp que desperti apassionades adhesions en aquest cicle de crisi profunda. Aquí, i ningú no ho reconeixerà en públic, els mitjans ja són mantinguts parcialment gràcies a la inversió en publicitat d’organismes públics o depenen del suport de determinats lobbies o interessos polítics. Recordin que sense un periodisme lliure no hi ha possibilitat de democràcia, aquí i arreu. I cal tenir-ho present, estar sempre ben alerta davant dels perills d’aquests temps difícils.
