El llibre que desvela els arbres més curiosos de Querol

Medi ambient. El doctor en Ciència i Tecnologia Ambientals Jaume Marlès ha fet aquesta publicació des d’una perspectiva socioecològica

14 agosto 2024 20:44 | Actualizado a 15 agosto 2024 07:00
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Tot just fa un any i pocs mesos, l’Ajuntament de Querol enllestia un estudi sobre els arbres més curiosos del municipi, on van poder col·laborar una desena de veïns i veïnes. Ara, s’ha presentat la culminació d’aquesta tasca amb el llibre titulat Els arbres singulars de Querol, una publicació realitzada pel doctor en Ciència i Tecnologia Ambientals, Jaume Marlès, i que esdevé el volum número vuit de la col·lecció Per conèixer l'Alt Camp de l'Institut d'Estudis Vallencs (IEV).

«La idea va sorgir quan l’alcalde d’aleshores, el Jordi Pijoan, em va proposar fer un estudi sobre els arbres singulars del municipi, perquè creia que n’hi havia uns quants i podia sortir un bon treball», assegura Marlès, qui ja havia elaborat un projecte semblant al poble veí d’Aiguamúrcia.

En total, l’estudi té 35 arbres inventariats i segons apunta l’autor, alguns d’ells ja eren coneguts per molta gent de Querol i de la zona. Per exemple, destaca l’Alzina de Bonany, que està catalogada com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya.

Entre d’altres, també eren molts coneguts el Pi de les Quatre Soques i el Roure de Cal Mandil, que és un arbre mort, però que va ser un arbre amb unes dimensions considerables. «Aquests podríem dir que eren els tres arbres més coneguts –explica Marlès–. A partir d’aquí, l’estudi va consistir a parlar amb gent i recopilar tota la informació que m’anava arribant dels exemplars».

Les característiques

Al treball hi ha una fitxa de cadascun dels arbres on es mostra la seva ubicació i l’accés per arribar-hi amb les coordenades. Després també hi apareixen dades descriptives, com podrien ser el motiu de la seva singularitat o el seu estat fitosanitari. A més a més, també es relata la biodiversitat vegetal i animal que hi ha al voltant, quin paisatge té al seu entorn o quins aspectes culturals estan lligats a l’espècie de l’arbre.

«És una visió transversal de cadascun dels arbres que uneix la biologia amb les ciències socials», subratlla l’autor, qui també assenyala com s’ha seguit una metodologia concreta, que ha consistit a vincular cada arbre amb un aspecte social. En aquest sentit, Marlès afirma: «Molts d’aquests arbres no són vius per casualitat, són vius perquè algú ha vist alguna cosa en ells a protegir. En cadascun d’ells, s’ha buscat aquell aspecte social que els fa característics i això és el que els diferencia d’un arbre normal».

Després d’enllestir l’estudi, es va decidir transformar-lo en una publicació divulgativa, per tal que «la gent pugui conèixer els arbres de més a prop». De fet, el principal objectiu del llibre és aconseguir que aquests exemplars únics i especials puguin ser protegits. Segons conclou Marlès: «El resultat d’aquest treball també té la finalitat que tots aquests arbres es puguin arribar a catalogar com a arbres d’interès local o com a arbres monumentals».

Comentarios
Multimedia Diari