L’Oficina de Repoblament del Consell Comarcal de la Terra Alta ha finalitzat el cens d’habitatges buits que va posar en marxa el passat mes de maig. Les xifres de l’estudi assenyalen Batea (28%) i la Fatarella (17%) com les poblacions amb més habitatges buits entre els municipis on s’ha realitzat aquest estudi. Les segueixen Bot (11%), Horta de Sant Joan (10%), Vilalba dels Arcs (8%), el Pinell de Brai (7%), la Pobla de Massaluca (7%), Prat de Comte (6%), Arnes (5%) i Caseres (1%).
En els deu municipis de la Terra Alta on s’ha dut a terme el cens consten, segons el cadastre, 4.864 immobles d’ús residencial, dels quals 568 es troben buits segons el cens, xifra que representa un 11,7% del total d’habitatges. Dels 568 habitatges buits, 183 estaven en bon estat, 181 dolents i 204 deficients.
Segons aprecia l’estudi, hi ha municipis com Caseres o Arnes on gairebé no hi ha immobles buits on puguin instal·lar-se parelles joves del poble o nouvinguts. Aquesta inexistència d’habitatges buits en condicions acceptables per llogar o vendre és a causa de les segones residències i dels habitatges turístics.
En el cas dels locals comercials, als deu municipis de la Terra Alta on s’ha dut a terme el cens consten, segons cadastre, 97 immobles d’ús comercial, de lleure o hostaleria o oficines. D’aquest total, catorze estan buits. En aquest cas, també és a Batea on s’ubiquen la meitat dels locals buits. Per altra banda, a Horta de Sant Joan, la Pobla de Massaluca i Prat de Comte no s’ha detectat cap local buit.
Del total de locals buits detectats a la comarca, 12 es trobaven en bon estat i 2 presentaven un estat dolent.
Cal recordar que el cens s’ha dut a terme a Arnes, Batea, Bot, Caseres, la Fatarella, Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs. En els casos de Gandesa i de Corbera d’Ebre no ha estat possible realitzar-lo perquè els respectius consistoris no van facilitar les dades sol·licitades en el període establert. L’estudi s’ha presentat als representants dels consistoris que han participat en l’elaboració del cens.
El motiu d’aquest estudi
La Terra Alta és una de les comarques catalanes que pateix més el despoblament que impacta a les zones rurals de Catalunya. En els últims deu anys, la comarca ha passat de 12.931 habitants a 11.430. Els joves de fins a trenta anys és el grup poblacional més afectat.
Per combatre aquesta progressiva pèrdua de població, la Terra Alta compta amb l’Oficina de Repoblament. Una de les primeres tasques d’aquesta oficina, activada amb un ajut del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha estat l’elaboració d’aquest cens d’habitatges buits a la comarca.
Per elaborar-lo, el Consell Comarcal va informar tots els ajuntaments mitjançant comunicació oficial sobre la realització del projecte i de la necessitat de col·laboració i implicació de tots els ens. Així, s’ha tingut en compte, per a cada localitat, el cadastre municipal, el padró municipal, la taxa de residus, les dades de consum d’aigua dels últims dotzes mesos i les llicències d’activitat comercial dels establiments.
Després d’aquestes dues primeres fases, iniciades entre els mesos de maig i juny, es va procedir a l’elaboració d’una primera base de dades a partir de les fonts anteriors i a la seva depuració per eliminar possibles repeticions. Posteriorment, es va dissenyar i engegar el treball de camp que ha permès elaborar el cens d’habitatges buits a la Terra Alta.
Així, l’elaboració d’aquest estudi respon a les següents motivacions:
• L’habitatge és un dels principals problemes del despoblament rural a la Terra Alta. No hi ha prou cases per cobrir la demanda d’habitatge, però, tanmateix, n’hi ha moltes en què no viu ningú i es troben en males condicions.
• El repte de la comarca és que les persones i les famílies puguin instal·lar-se en nuclis rurals, a través de la rehabilitació d’habitatges en desús, i contribuir a evitar la pèrdua de població al món rural.
• S’ha detectat un incipient moviment de nous residents a la comarca. Aquests possibles nous veïns veuen limitades les seves opcions per l’existència d’habitatges buits que no estan al mercat per manca de conservació.
• A més dels nous residents, s’ha detectat que les parelles joves dels pobles tenen moltes dificultats per trobar habitatge, el que dificulta que puguin desenvolupar la seva vida al poble.
• Els imaginaris sobre la ruralitat i la importància de valors que cada vegada prenen més força en el context actual, com ara el consum sostenible i de proximitat, la vida saludable o el contacte amb un entorn natural, fan que, per a molta gent, el món rural sigui un espai atractiu on viure.
