Els passos de barca del riu van ser un dels llocs més disputats pels bàndols republicà i feixista durant la fatídica batalla de l’Ebre. Per aquest motiu, ahir al matí es va escollir el pas d’Ascó per realitzar l’acte commemoratiu dels 85 anys de l’inici d’aquest tràgic episodi de la Guerra Civil.
La batalla de l’Ebre es va iniciar la matinada del 25 de juliol de 1938, quan les tropes republicanes van travessar el riu Ebre per diferents punts entre Mequinensa i Amposta, i va finalitzar el 16 de novembre de 1938. En els 115 dies que va durar s’estima que hi van morir 30.000 persones, civils i soldats d’ambdós exèrcits, entre les quals hi havia molts membres de la Lleva del Biberó, joves d’entre 17 i 18 anys que van ser mobilitzats el 1938 per la Segona República Espanyola.
Entre els supervivents es trobava ahir present a l’acte Salvador Farrés, que va tenir l’honor de poder intercanviar unes paraules amb el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart.
Segons Aragonès, «la memòria democràtica és el millor antídot contra el feixisme i l’extrema dreta, que avui amenaça de nou els drets llibertats de Catalunya. Per això és important que tota la ciutadania amb memòria i compromís democràtic segueixi mobilitzada; hem de dir ben clar que no volem fer ni un pas enrere».
La consellera subratlla el llegat històric de «totes aquelles persones que van donar-ho tot en la lluita per la democràcia i contra el feixisme».
Durant l’acte, organitzat per la Generalitat i l’Ajuntament d’Ascó, també es va llegir una carta de Miquel Morera, supervivent de la Lleva del Biberó guardonat enguany amb la Creu de Sant Jordi.
El monument de Tortosa
La consellera Ubasart feia palès el compromís del Govern de la Generalitat en retirar el monument franquista de Tortosa, situat al riu Ebre, perquè «aquí i a Cuelgamuros, al feixisme no se’l reinterpreta, al feixisme se’l combat».
Ubasart aposta per «reivindicar la memòria democràtica com a patrimoni conjunt de la ciutadania i continuar treballant perquè la memòria democràtica sigui una escola de ciutadania, perquè cap jove, cap persona d’aquest país ignori que els nostres drets i llibertats són el resultat d’una lluita sorda i constant». Així mateix, insta a seguir treballant en «polítiques de memòria adaptades al present i orientades al futur, guiant-nos pels principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició».
85 anys després de l’horror de la batalla de l’Ebre, el president considera que cal «memòria per no oblidar, memòria perquè no volem restar en silenci i perquè no volem ser uns súbdits sotmesos; volem continuar sent una ciutadania plenament lliure».
En aquesta mateixa línia, Pere Aragonès posava en relleu que «la memòria democràtica no es limita a mirar el passat, sinó que és veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició. Mira el futur i és la base per enfortir els fonaments de la democràcia», afegia, tot assegurant que «per això hi ha a qui els molesta».
L’homenatge a totes les víctimes i els supervivents de la batalla de l’Ebre es du a terme cada any des de 1980. Fins a l’any 2014 l’organitzava l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41. A partir d’aleshores, les institucions n’han agafat el relleu.
Centres d’interpretació
L’any 2001 es va crear el Consorci Memorial dels Espais de la batalla de l’Ebre (Comebe), ens encarregat de bastir una xarxa de centres d’interpretació i d’espais emblemàtics vinculats a la batalla. El centre d’interpretació 115 dies (Corbera d’Ebre) és la porta d’entrada als espais de la batalla de l’Ebre i el cap d’una xarxa de centres més petits, ubicats a Batea, la Fatarella, el Pinell de Brai i Vilalba dels Arcs. A la Ribera hi ha els espais històrics dels refugis de Flix i Benissanet, els castells de Miravet i Móra d’Ebre. També, hi ha vestigis a Gandesa, Tortosa i Amposta, entre altres llocs.