Els misteris antics de Tarragona no duien flors, com encara perpetuen els dels Natzarens, dos dels quals sortien abans de la guerra civil de 1936. Hi ha passatges que necessiten evitar-les, com evidencia cada Madrugá a Sevilla el Crist del Calvari, mostrant la roca feréstega de la muntanya del Gòlgota, sols amorosida amb algun lliri tímid. El calvari era aspre, dur, no un jardí plaent.
La utilització de la flor natural als passos era objecte de prohibició religiosa durant la Quaresma i Setmana Santa, mentre que també s'hi buscava que els fidels centressin l'atenció en les imatges sagrades. No fou fins a finals del segle XIX quan Andalusia ho revertí.
A Tarragona el gremi de Pagesos guarní discretament el misteri de la Pietat després de la reforma de 1910, quan la Mare de Déu i Jesús a la falda eren acompanyats per sant Joan i la Magdalena. Unes flors senzilles, de temporada, potser portades d’algun hort particular, eren en la davantera del pas, als peus de Maria. No es generalitzaren fins a mitjans del segle XX, i obriren una nova concepció estètica.
Romanticisme renascut
En els darrers anys Tarragona ha cercat la depuració harmònica i tècnica en els guarniments florals de les confraries, en un romanticisme renascut i abocat sobre la Passió. Han adquirit protagonisme notable i esdevingut un indiscutible llenguatge plàstic. Ho sap molt bé la Mila Martínez Fernández, la florista encarregada d’embellir els passos del Crist del ‘Buen Amor’ i la Mare de Déu de l’Amargura des de 2014.
Ubicada al carrer Falset de Torreforta, el 2009 agafà el relleu de Luisa Calvente, propietària de la Floristeria Canyes, una de les quatre que havia tingut Ponent i l’única supervivent. «Jo treballava en el sector elèctric a la Lear de Valls, però la floristeria havia estat la meva passió. Durant un any vaig compaginar les dues activitats, formant-me amb la Luisa. Ella es jubilà i vaig quedar-me aquí», diu.
«Els dos passos són diferents. Així l’Amargura ha de portar una línia de flor seriosa. Per això, va amb blanc, associat a la puresa i virginitat, i amb algun toc rosa», detalla aquesta filla de pares andalusos, nascuda a Barcelona però tarragonina d’ànima des de fa 33 anys. «Així Divendres Sant de 2023 vaig usar predominantment el clavell blanc, 1.250 col·locats a les gerres i gerretes, junt amb l’estatice i el trefern».
El pas de Crist és un altre món amb 2.800 clavells. «Aquí les tonalitats eren vermelles, que transporten a la sang vessada per Jesucrist, i morades, símbol de penitència, lleugerament combinades amb el verd», detalla la Mila. És el que es denomina muntanya de clavells, que alguns especialistes defineixen com estil clàssic, si bé no va més enrere de 1939.
Es popularitzà a Andalusia on el roig de la flor, unit a l'or de la peanya i el també vermell de certs faldons donava com a resultat l’ensenya vencedora, segons conclou el professor d'Història de l'Art de la Universitat de Sevilla Andrés Luque.
Ornamentació silvestre
Enguany, però, Divendres Sant el Crist tarragoní del «Buen Amor» lluirà una muntanya diferent, la silvestre, que la Mila gestà el 2023 per al Dissabte de Passió en la processó pel barri del port. «Vaig utilitzar llentiscle, romer, olivera, umbrella, molsa, verona, ranuncle vermell, eryngium i anigessa. M’agrada ser creativa i enguany portarà dues muntanyes diferents, una per a cada processó».
Dissabte de Passió i Dijous Sant la Mila invertirà set hores en cada jornada, que s’hauran de sumar a les moltes que durant ambdues setmanes hi haurà dedicat en la floristeria. Una artista perfeccionista a la qual li agrada concentrar-se i que considera «un orgull poder muntar aquests passos de Crist i la Mare de Déu».