L’Iker Montalbo (14) i en Gibert García (13) són dos dels portadors joves més veterans del Lleó Petit de Reus. Van començar amb vuit anys el 2018, tot just quan el Lleó Petit començava a treure el cap. Anys després i ja amb experiència, els joves s’han tornat uns vertaders guies per a les noves fornades de portadors que arriben a l’agrupació. «El ball a la plaça del Mercadal, la marxa o el ball solemne, és el que més m’agrada, així com la sortida de l’Ajuntament, quan tot de gent espera per veure’t sortir», destaca l’Iker. Per la seva banda, en Gibert diu que el que més recorda, en sortir a lluir-se amb la bèstia és, sens dubte, «ballar envoltat de gent», amb els més petits: «T’ho passes d’allò més bé, bellugar-se amb els balls és tota una experiència, molt bonic».
Quan tots dos miren enrere, prenen consciència de la seva evolució en l’aprenentatge de coreografies amb moviments més acurats. Sobre el tema, l’Iker afirma que observa un abans i un després, i ho emfatitza especialment en com mouen les cames ara: «Al principi, prioritzàvem anar rectes; ara que això ja ho tenim dominat, aixequem més les cames». En Gibert descriu que abans, «ens movíem més aviat com robots, ha estat un procés de canvi; ara tot és molt diferent».
S’ha d’estar fort per dur la bèstia?
Preguntats per si han d’estar preparats físicament per dur el Lleó Petit, els joves portadors esmenten que el principal és col·locar bé l’esquena quan s’és a l’interior de la bèstia, per tal que «les esponges interiors t’aguantin bé i no et colis pel mig i caigui l’element». El Lleó Petit pesa 30 kg, repartits amb 18 davant i 12 darrere.
En matèria de caigudes, tots dos recorden quan el Lleó Petit va patir una caiguda aquest Sant Pere. «Ho vam viure de fora i vam patir molt, perquè ens l’estimem. Coordinar-se és important... Encara recordo el primer dia en què no sabia ballar, ni tan sols si podria amb el pes», diu en Gibert.
Els joves tenen clar que volen seguir com a portadors amb el Lleó de Reus en un futur pròxim. «La meva família no és molt de Festa Major, però a mi sempre m’ha agradat el Lleó de Reus, jugava amb el seu ninot i quan vaig tenir l’oportunitat, m’hi vaig presentar», diu l’Iker. En Gibert complementa: «Ser a l’entitat també ens ha ajudat a fer nous amics».
