Parlar d’Eusebio Sacristán és fer un viatge de més de 30 anys i tornar al que, segurament, és un dels inicis del Barça que coneixem a dia d’avui.
Membre del primer gran Dream Team de 1992 sota les ordres de l’etern Johan Cruyff va ser un dels protagonistes indirectes de la nit del 20 de maig a Wembley. Acompanyat de Zubizarreta, Ferrer, Koeman, Guardiola, Bakero, Salinas, Laudrup o Stoichkov van passar a la història al minut 112 del partit (segona part de la pròrroga) gràcies al gol de falta que està tatuat a la retina de qualsevol culé.
Tornant al present, converso poc més de 20 minuts amb ell abans d’un sopar amb empresaris de Reus on, entre altres projectes, els hi comparteix el dia a dia de la Fundació que porta el seu nom i on té tots els seus ulls posats amb la finalitat de ser un projecte autèntic, amb ADN propi i lloc per a la inclusió.
Entre foto i foto i mentre guanyo temps fent preguntes ràpides, Eusebio Sacristán m’explica com el seu somni de petit es va fer realitat. Des de Valladolid, somiava en ser jugador professional de futbol i anys després, en «guanyar títols dels importants», explica. La vida, el va portar a poder abraçar dues Champions. La primera com a jugador i la segona com a assistent d’un altre tècnic holandès com va ser Frank Rijkaard a Saint-Denis l’any 2006. A més, va ser internacional amb la Selecció Espanyola una quinzena d’ocasions. «Més del mai vaig imaginar», admet.
Deixant a banda dates i anècdotes, entre frase i frase, junts fem un recorregut que perfila la història al llarg dels anys i que ha marcat a diferents generacions.
Amb una veu que vibra recordant cada moment que va viure al Camp Nou, relata que Pep Guardiola sempre estava al costat de Johan Cruyff preguntant el perquè de cada decisió o canvi en la manera de jugar.
Segurament, per llavors ningú es podia imaginar que anys després, el mateix Guardiola seguiria els passos del seu míster creant el segon gran Dream Team del Barça i que, sota les seves ordres, viuríem un Leo Messi únic; un Iniesta visionari, decisiu i llest; un Carles Puyol sòlid i un llarg etcètera de noms que van marcar tota una nova generació. Una més.
Sacristán explica tot el que va viure amb un etern agraïment i que no s’hagués imaginat que aquell noi de Valladolid que somiava en jugar a futbol anys després visqués tot el que la vida li ha posat al davant. S’ho va creure que tot allò, podia passar.
Després de la seva etapa com a futbolista, en va obrir una altra que el va portar per les banquetes del Barça B, Celta o del Girona. Tot va acabar el 2019 després del descens d’un equip que aquesta temporada ha jugat la Champions per primer cop.
Després de la seva
etapa com a jugador,
va entrenar el Barça B,
etapa com a jugador,
va entrenar el Barça B,
el Celta o el Girona
Després de l’accident que va patir a finals del 2020 i de mesos de recuperació, ara centra tota la seva atenció a la Fundació que va crear el 2003 i que té per objectiu oferir diferents programes de formació per incloure nens en risc de vulnerabilitat social.
Tanco la conversa amb Eusebio Sacristán agraïnt a la seva filla Paula i a en Rafa Matamoros l’oportunitat i de sentir i veure com 30 anys després d’aquella imatge a Wembley, continua emocionat amb el viscut a Barcelona i Girona.
La vida són petites estones de cel i aquesta és tot un regal. Com la nit a Anglaterra del ‘92.
