A Catalunya, com a altres llocs del món occidental, Nadal, que és sense cap dubte una festa d’origen religiós, s’ha convertit al llarg de la història amb una tradició que forma part de la nostra cultura, més enllà de les nostres creences religioses cristianes per als que les tinguem. Nadal fins avui, és integrant de la cultura catalana, el pessebre, fer cagar el tió, l’arbre i els guarniments, cantar nadales, Sant Esteve, els Reis d’Orient, la festivitat de Nadal, i molt d’altres són elements arrelats i intrínsecs a la cultura del nostre país.
Soc dels que penso que qualsevol cultura, per definició ha de ser oberta i ha de poder coexistir en qualsevol part del món amb altres, i que el concepte de cultura única és un oxímoron. Ara bé, una cosa és això, i una d’altra és que una cultura s’obri tant que hagi de permetre la renúncia a les seves arrels i tradicions, o la seva dissolució progressiva, per un suposat respecte a altres, o per no violentar a ciutadans d’altres orígens culturals o religiosos. Si això passa, aquesta no és una cultura respectuosa amb d’altres, és una cultura en declivi, que de forma conscient o inconscient s’està destruint o autodestruint. Aquesta reflexió és especialment adient també en el referent a la llengua, però no exclusivament com veurem.
Qualsevol cultura, per definició ha de ser oberta i ha de poder coexistir en qualsevol part del món amb altres, i que el concepte de cultura única és un oxímoron
El diumenge vinent, s’inicia l’Advent, que és aquell temps litúrgic de preparació i anunci del Nadal, malgrat que molta gent jove avui cregui que la preparació i anunci del Nadal és el Black Friday. Coincidint amb la proximitat de l’advent religiós, també s’engega el període de preparació de les nostres ciutats i pobles per la celebració de les festes de Nadal. En aquesta línia, hem viscut un nou episodi dantesc, de com certs responsables polítics renuncien a promoure i defensar la cultura i les tradicions del nostre país.
L’Ajuntament de Barcelona i els seus creatius, han anunciat que la barri del Raval, les llums i guarniments nadalencs del barri, seran substituïts per «bombetes inclusives» per celebrar les festes d’hivern, a l’efecte de ser respectuoses amb la diversitat cultural del habitants del barri.
Més enllà de ser una acció estigmatitzadora, i més pròpia d’un gueto, darrere d’aquest fet hi ha una clar intenció, des de la meva òptica, d’anar diluint i difuminant la nostra cultura. També amb la mateixa direcció, i com a continuïtat de la línia iniciada per l’alcaldessa Colau, l’Ajuntament de Barcelona, ha decidit suprimir el tradicional pessebre de la plaça Sant Jaume de la capital del país.
Aquests fets, s’afegeixen a altres, com els d’alguns polítics autodenominats progressistes, que en lloc de felicitar el Nadal o les festes nadalenques, ara feliciten el solstici d’hivern o les festes d’hivern, i, en canvi, s’afanyen a felicitar amb targetes o per les xarxes el îd al-adha o festa del corder, aspecte que per ell mateix no és criticable, jo mateix ho he fet, si prèviament no has renunciat a felicitar el Nadal.
Ara bé, una cosa és això, i una d’altra és que una cultura s’obri tant que hagi de permetre la renúncia a les seves arrels i tradicions, o la seva dissolució progressiva
Tots aquests fets, que no tenen res a veure amb les creences religioses de cadascú, sinó amb la nostra cultura, són justificats suposadament per un respecte a la gent d’altres cultures o religions que viu entre nosaltres, són en si mateix una renúncia a la mateixa cultura catalana, que alguns fan conscientment i altres vull pensar que de forma inconscient. La cultura catalana no ha estat mai, ni ha de ser excloent, però tampoc pot renunciar a ella mateixa, perquè acabarà suposant la seva minorització o inclús la seva desaparició.
I en aquesta defensa, promoció i exaltació de la nostra cultura, els poders públics i els responsables polítics tenen molta responsabilitat, però el conjunt de la societat encara en tenim més.
Si volem defensar el català, la millor forma és parlar-lo i escriure’l malgrat que de vegades ens resulti difícil o un xic incòmode. I si volem defensar la cultura catalana que és mil·lenària, el que hem de fer és practicar-la i no renunciar a res. Per tant, us convido a celebrar Nadal amb la família i els amics, a felicitar-lo, a fer pessebres, a guarnir les cases amb motius nadalencs, a cantar nadales i si són en català molt millor, a menjar torrons, tortell de Reis, sopa de galets i canelons, a fer cagar el tió amb els més petits de casa, a celebrar el Sant Esteve, a preparar i participar amb les cavalcades, i que els regals arriben a casa de la mà els reis d’orient.
I als creients a celebrar l’Advent, a participar de la missa del gall, i a viure el sentit cristià del Nadal. Perquè malgrat que alguns ens vulguin fer creure el contrari, això no és carca, ni poc progressista, ni excloent, ni és anar en contra de ningú, ni tampoc és ofendre a ningú. És viure, conrear, gaudir, transmetre, i defensar la nostra cultura. I ho hem de fer de forma incloent no excloent, a Catalunya i a la cultura catalana no sobre ningú, al contrari tots els que l’estimen, la respecten, i la vulguin gaudir, fan falta.