El dimecres passat, des dels jardins de la Casa Blanca i amb una cerimònia preparada perfectament per al consum intern nord-americà, el president Trump, que a la majoria d’europeus ens sembla un personatge estrafolari i grotesc, i que la meitat dels seus compatriotes el perceben com un salvador del seu país, va anunciar l’establiment d’un aranzel universal del 10%. A més va decretar uns aranzels incrementats per a molts països, a la Unió Europea els fixa en un 20% i a gran part dels països asiàtics, inclosa la Xina, els aranzels estan per sobre del 50%. I així ha provocat, amb l’anunci d’una mesura fiscal d’un país, un enrenou en el món econòmic global sense precedents.
En una època, i no només als EUA, en què la política s’ha convertit en molta gesticulació, molta posada en escena, molt d’espectacle, molt de populisme, molt de moments històrics i molta èpica retòrica, a Donald Trump i els seus assessors àurics només se’ls acut qualificar aquest fet com el Dia de l’Alliberament. Només caldrà veure durant els pròxims mesos de què allibera aquesta mesura als ciutadans nord-americans, i als de la resta del món, i si els genera a tots ells més benestar o tot el contrari, però, en tot cas, això dissortadament crec no tardarem a constatar-ho.
Durant aquesta setmana, han estat infinites les anàlisis que s’han fet dels motius que provoquen aquesta mesura i les seves conseqüències. Respecte als motius no és fàcil identificar-los tots ara, però més enllà de la justificació que el president és un foll, o que ho fa per tenir una millor posició negociadora a escala mundial, crec que cal també centrar l’atenció en la situació i el context fiscal dels EUA. En aquest moment, el dèficit fiscal i el deute públic són desmesurats, i les promeses de rebaixa d’impostos realitzades per l’administració Trump també. Aquesta mesura, si una cosa provocarà, a part d’una recessió en el creixement econòmic mundial, és un increment molt elevat de la recaptació tributària que ha de contribuir a reduir el dèficit fiscal i el nivell d’endeutament públic. I aquesta sí que pot ser una explicació real de la motivació. Aquest increment recaptatori, però, el suportaran els ciutadans americans, malgrat que ells no ho percebran així, ja que ho faran de forma encoberta via preus i inflació, i a més és possible que vagi acompanyat de rebaixes d’impostos directes per complir alguna de les promeses electorals.
En tot cas, en l’àmbit de les conseqüències sí que tothom coincideix a indicar, amb raó, que la guerra d’aranzels i comercial implicarà una gran afectació al creixement econòmic, provocant inclús una recessió difícil de quantificar ara per ara. Ens hem de preparar per reaccionar, i no tenim temps.
El dijous passat el president Sánchez va convocar al Palau de la Moncloa els diferents sectors econòmics de l’Estat per presentar les mesures per fer-hi front. En nom de PIMEC, la patronal catalana més representativa de les petites i mitjanes empreses, vaig assistir a aquesta trobada, on es copsava, per part dels diferents sectors productius, una sensació d’incredulitat, preocupació i incertesa davant el futur que ens espera. La realitat és que si aquestes mesures aranzelàries es consoliden, l’impacte pot ser molt greu per a tot el teixit empresarial europeu i l’ocupació que genera, i també de forma especial per a les pimes, encara que moltes d’elles no estiguin directament exportant. Cal agrair la capacitat de resposta immediata del govern espanyol amb aquest convocatori, i l’anunci dels 14.100 milions d’euros destinats a fer front a les conseqüències immediates en el sector empresarial i social. Tanmateix, ara caldrà veure la concreció exacta d’aquestes mesures i com també arribin al conjunt de les pimes. Però també serà molt important veure les mesures que s’aprovin per no només fer front a l’impacte, sinó també a com es transforma el nostre model productiu per aquest repte de present i futur.
I una última reflexió més a escala europea. Si amb tot el que està passant, amb la nova arribada al poder del president Trump, Dia de l’Alliberament inclòs, Europa no reacciona, i no fa un replantejament profund del seu projecte, el seu futur no existirà. El món està canviant, i sense una Europa forta, estructurada, cohesionada i influent, i que es faci respectar, les generacions futures només coneixeran Europa pels llibres d’història.
