Tot i les dificultats estem en un marc positiu, dos anys després de l’aprovació d’una reforma laboral que ha millorat les coses de manera molt important, reduint la contractació temporal i impulsant la contractació indefinida, eliminant les empreses multiserveis, amb xifres rècord d’afiliació a la Seguretat Social i amb una sèrie d’acords entre les organitzacions sindicals i el Govern que han fet possible, entre altres coses, la revaloració anual de les pensions.
És hora de protegir els contractes de treball a través d’una nova regulació de l’acomiadament que respecti els compromisos internacionals adquirits pel nostre país a través de la Carta Social Europea. És vital protegir als qui generen la riquesa amb la seva força productiva, la classe treballadora.
A més, la jornada laboral s’ha de reduir a 37,5 hores perquè sigui el primer pas per arribar fins a les 35 hores de jornada per llei i continuar caminant cap a les 32 hores setmanals. Treballar menys hores farà que l’economia i les empreses siguin més productives i, més productivitat és més benefici i més i millor treball.
Cal avançar cap a un model de protecció social que garanteixi els recursos suficients i estables en qualsevol moment de la vida, amb l’ampliació de la Renda Garantida de Ciutadania i amb una millor compatibilitat amb l’Ingrés Mínim Vital, i un sistema públic de pensions just, suficient i sostenible ara i demà.
Hem de continuar vetllant pel dret a treballar amb seguretat, la crisi ha fet que la vigilància en els protocols de Prevenció de Riscos Laborals s’hagin relaxat i els accidents han augmentat
S’han de complir els compromisos de fer una auditoria del sistema de pensions, tal i com es va comprometre el ministre Escrivà a l’anterior legislatura per saber on han anat els 140.000 milions dels treballadors els últims 30 anys.
Hem de recordar que hi ha un paquet de mesures pendents de negociació amb el ministeri de Seguretat Social, com els coeficients reductors per a l’edat de jubilació o el contracte de relleu.
L’educació i la sanitat són pilars bàsics en un estat modern. No podem permetre el que està passant. La falta de professorat en tots els cicles educatius cal esmenar-ho immediatament. Igual que l’escassetat de professionals de la sanitat, ja que ens falten infermeres, pediatres, psicòlegs i denunciem les contractacions il·legals de psicòlegs sense titulació requerida en hospitals a la nostra demarcació. Els propers 10 anys es jubilaran millers de professionals al sector sanitari i la situació serà difícil de cobrir, per això demanen a l’administració que posi més recursos.
I com no, el tercer sector, el sector del benestar social amb els problemes de tancament encobert de l’única residència pública gestionada per la Generalitat a Reus o la no obertura d’una planta a la residència Horts de Miró. Els últims 20 anys no s’ha obert cap residència pública, només es concerten places públiques a les residencies privades explotant els treballadors i maltractant els usuaris.
Hem de continuar vetllant pel dret a treballar amb seguretat, la crisi ha fet que la vigilància en els protocols de Prevenció de Riscos Laborals s’hagin relaxat. Com a conseqüència, els accidents laborals han augmentat, igual que les malalties professionals i els accidents mortals.
A Tarragona 10.043 accidents, 9 de mortals durant el 2023.
Lluitar per la igualtat substantiva entre dones i homes en el món laboral, erradicant la bretxa salarial de gènere, fomentant la corresponsabilitat i la conciliació laboral ha de ser primordial. S’han de crear entorns de treball segurs i lliures de qualsevol tipus de discriminació i forma de violència de gènere, que en el Segle XXI una societat moderna no es pot permetre.
Finalitzo fent una crida a la tots els treballadors/es perquè participin en el procés de les eleccions a Catalunya i les eleccions europees i donin suport a les forces polítiques que aprofundeixin en la democràcia, que garanteixin el benestar de la ciutadania i el reforç dels serveis públics, la fiscalitat progressiva, l’ocupació de qualitat i els salaris dignes.
Per tot això, aquest primer de maig hem d’omplir els carrers, perquè tenim reivindicacions molt importants que cal fer realitat: per la plena ocupació, menys jornada i millors salaris.
