«Com a humans, hem après amb els segles a dominar la natura fins al punt de convertir-nos en tan poderosos, que ho hem convertit en una amenaça per tornar a ser vulnerables». Amb aquesta reflexió no exempta d’ironia el metge, professor i directiu sanitari Jordi Varela resumeix el títol del seu recent llibre De vulnerables a poderosos, l’apassionant lluita de la humanitat per la salut i la vida (Angle editorial), que el pròxim 10 d’octubre també es presentarà a Tarragona (Llibreria La Capona), acompanyat pel també metge i col·laborador del Diari de Tarragona, Roger Pla. El treball és un diàleg entre la medicina social (salut pública) i la medicina assistencial (atenció sanitària), que necessiten complementar-se i avançar agafats de la mà, una circumstància que només acostuma a produir-se davant grans crisis, com la de la COVID-19.
És a partir del 1981 sota l’impuls de l’aleshores ministre de Benestar i Sanitat del Canadà, Marc Lalonde, que la medicina social s’incorpora a les polítiques de salut, fins aleshores circumscrites només als serveis sanitaris. Avui ningú posa en qüestió que el 75% de la salut d’una població està influïda pels condicionants socials, econòmics, culturals i mediambientals, mentre que la medicina influeix en el 25% restant. «Els Estats Units tenen els millors hospitals, els millors centres de recerca, però un mal sistema de salut amb una despesa que dobla la d’Europa i, en canvi, la seva esperança de vida està al nivell de països com Colòmbia i Turquia. I això s’explica, en part, per ser una societat més liberal i més individualitzada», raona Jordi Varela. A escala mundial, encara hi ha més de 1.200 milions de persones que viuen en nivells de pobresa extrema (menys de dos dòlars al dia), majoritàriament concentrats als països del sud, de manera que no disposen ni de nevera ni d’aigua corrent potable. «Els països menys desenvolupats encara tenen les malalties que patia Occident al segle XVIII i per molts esforços que es facin, els organismes internacionals, els condicionants econòmics, culturals i socials són encara determinants», justifica Varela.
Mentre no arribi el progrés als països del sud, el creixement demogràfic no tindrà aturador i anem directe als 11.000 milions de persones al món, després de triplicar-se en només 50 anys, amb un planeta que dona senyals clars de fatiga. Davant d’aquest context, el mateix autor defensa que les crisis sanitàries són els grans aliats de la salut pública i posa d’exemple la gestió del brot d’Ebola a Libèria, amb la primera dona presidenta d’un país africà, com a gran banc de proves per afrontar amb èxit la recent pandèmia. «Els països del nord es van espantar molt davant la situació i es va crear un comitè de crisi mixt, format per líders tribals i experts independents amb capacitat executiva, que més endavant es va replicar amb la Covid, on la sanitat assistencial es va posar al servei de la salut pública».
Jordi Varela és un dels grans referents de la gestió sanitària a l’Estat espanyol. A més d’haver estat director de tres hospitals catalans (Puigcerdà, Mar i Sant Pau) ha estat professor a ESADE i impulsor d’un blog al voltant de la gestió clínica els darrers 10 anys. Als 70 anys, ja jubilat, el seu llibre també serveix per fer balanç de l’evolució de la medicina, que és aquest 25% que influeix en la salut de la població. A partir de la segona meitat de segle XX, els hospitals van passar de ser ‘cases de la mort’ a avançats centres sanitaris com els entenem avui i els antics manicomis ja formen part del passat per donar pas a polítiques de salut mental més inclusives. Entre les grans fites inclou els programes de vacunació infantil i els centres d’atenció primària. Ara bé, la medicina tampoc ha escapat d’aquest Primer Món on hi ha un excés de consum. Es calcula que entre un 25% i un 30% de les pràctiques clíniques tenen escàs valor (mala relació cost-benefici) i representen un malbaratament. Un pròxim llibre, a manera de continuació, ens aportarà solucions existents perquè s’apliquin de forma generalitzada.
