Potser em direu que forço l’exemple però el cas és que el 23 de setembre de 2021 (la Covid havia fer ajornar la trobada de cultura popular el 2020) quan el president Puigdemont va volar de Brussel·les a Sardenya, a l’Alguer per participar en aquestes jornades, just baixar de l’avió el van detenir. Aquell any a l’Alguer hi havia la Colla de Diables de Vila-seca, que per cert aquest 2024 ha celebrat el 35è aniversari de la recuperació del ball de diables amb una trobada molt potent durant la festa major d’estiu, en companyia del Ball de Diables de Ribes, el d’El Vendrell, el de Sant Quintí , la colla Vella de Sitges, el Ball de Diables de Tarragona,i els de l’Arboç (que rarament surten de la població del Baix Penedès).
Sigui com sigui ara fa tres anys els integrants del Ball de Diables de Vila-seca participava de l’Aplec Internacional Adifolk que busca projectar el folklore arreu d’Europa, a Sardenya, just quan les euroordres del jutge Llarena estaven suspeses a l’espera que la justícia europea resolgués les qüestions prejudicials que ell mateix havia demanat per saber com ho havia de fer perquè li extradissin Carles Puigdemont.
Puigdemont es va poder entrevistar amb les autoritats alguereses, i va assistir a l’Aplec
Tot i estar suspeses, i que el Tribunal General de la UE li havia aixecat la immunitat parlamentària (era eurodiputat) perquè deien que no hi havia risc de detenció, la policia italiana el va detenir perquè l’alerta automàtica no havia estat retirada, i va haver de passar la nit a la presó sarda de Bancari, fins que el jutge, seguint també el criteri de la fiscalia el va deixar en llibertat sense mesures cautelars, i remetent-lo a una vista que es va fer el 4 d’Octubre i on el tribunal d’apel.lació de Sàsser va dictaminar posar en suspens l’extradició. Llarena mentrestant havia intentat fer creure els italians que l’euroordre era activa. Però Itàlia li va comunicar que ni detindria Puigdemont, ni tampoc Toni Comin, o Clara Ponsatí.
Puigdemont es va poder entrevistar amb les autoritats alguereses, i va assistir a l’Aplec, i veure com el Ball de Diables de Vila-seca cremava i feia esclatar les seves carretilles pels carrers de la ciutat, i com una de les expressions festives més antigues recuperava presència allà on també tenen el català com a llengua, a més del sard i l’italià, des de l’època en que la nostra parla arribava mediterrània enllà, fins Atenes i Neopàtria, quan el Roger de Flor de la Rambla de Tarragona i els almogàvers anaven a lluitar contra els turcs a l’època medieval.
Aquest any l’aplec internacional de l’Adifolk, en la seva 36ena edició s’ha celebrat a Eslovàquia, a la ciutat de Presov entre els dies 9 i 11 d’agost i també hi ha hagut representació vilasecana, amb el Cavall Alat. Aquesta figura lliga la tradició eqüestre de Vila-seca amb el secular Cós de Sant Antoni. Una figura articulada d’acer inoxidable creada per l’artista local Antoni Mas, apadrianada per l’Àliga de Tarragona i el Lleó de Reus el 2019, i que amplia el bestiari del país. En aquest cas el president Puigdemont no va ser a Eslovàquia..
Puigdemont va ser a l’Arc de Triomf de Barcelona amb intenció d’assistir a la sessió d’investidura de Salvador Illa que es feia aquest dijous al Parlament. Ell mateix ha explicat que el gran desplegament policial li va fer capgirar els plans, i tot i que assumia que si acabava parlant al faristol del Parlament el podien detenir, el fet que no hi pogués arribar, ni parlar, el va fer decantar per tornar a Waterloo.
Va veure com el Ball de Diables de Vila-seca cremava i feia esclatar les seves carretilles
Va ser un vist i no vist, i encara que no fos a Eslovàquia, la seva desaparició davant de milers de persones i agents dels mossos, semblava que fos per l’acció d’un Cavall Alat, d’una figura de seguici festiu com la que Vila-seca presentava a Europa, més que per una fugida en cotxe.
El cas és que de nou el jutge Llarena s’ha quedat amb un pam de nas, com a Alemanya, quan just feia mig any que era a l’exili, i va ser ell qui no va voler que l’extradissin per malversació, perquè el volia condemnar per rebel.lió. Ni Bèlgica, ni Alemanya, ni Itàlia, ni tampoc la justícia britànica per Ponsatí. Ni Llarena, ni Marchena li volen atorgar l’amnistia aprovada al Congrés dels Diputats.
Amb aquesta acció ‘alada’ Puigdemont acaba recordant que la normalitat dels 3 en ratlla que defensa Pedro Sánchez que suposa que els socialistes governin la Moncloa, l’Ajuntament de Barcelona, i el Govern de la Generalitat, no serà del tot plàcida mentre els jutges vulguin fer política, i no en deixin fer als polítics. És clar que l’actuació de certs jutges forma part d’un cert folklore que no es pot exhibir ni a Europa ni enlloc.