Trias Fargas va definir un partit polític com una burocràcia dominada per una oligarquia que practica l’adulació a un president. Si fos correcta aquesta descripció, Esquerra Republicana de Catalunya no seria un partit polític. El partit republicà ha donat aquest dissabte una lliçó democràtica sense burocràcia ni oligarquia adulatòria del líder. Tot el contrari. ERC ha exhibit una lliçó de participació democràtica amb el 81,35% de la militància. D’adulació no n’hi ha hagut cap ni una. Al capdavanter li han fet moltes travetes.
Oriol Junqueras i Xavier Godàs es disputaran la presidència d’ERC en la segona volta de les eleccions internes
Un altre model democràtic que ha palesat ERC és l’exigència d’una segona volta si ningú no obté la majoria absoluta en la primera ronda de votacions. És el que ha passat. Militància Decidim d’Oriol Junqueras ha obtingut el 48,3% dels vots i se les haurà de veure en la segona votació amb Nova Esquerra Nacional de Xavier Godàs que ha comptat amb el 35,3% dels suports. El 12,6% dels partidaris de Foc Nou, que encapçala Helena Solà, tindran el poder de decidir. Això no passa sovint a la majoria dels partits instal·lats en votacions a la búlgara. Tanmateix, aquesta puresa sufragista d’ERC li ha provocat una història d’enfrontaments caïnites que sempre han costat molt de superar. Alfred Bosch ho ha definit amb una imatge força eloqüent: «ERC és com un camió descontrolat sense ningú al volant».
Guanyi qui guanyi en la segona volta del dia 14 de desembre, sigui Oriol Junqueras o Xavier Godàs, tindrà l’altra meitat del partit en contra. Com per posar-se al volant d’aquest camió.