‘Els Pastorets’, racistes?

Un Nadal de fa uns anys a Cervià de les Garrigues vaig escoltar la conversa de dues dones. «Heu vist a la tele? Han dit que pegar cops al tió és donar mal exemple», va explicar una de les veïnes. «Farem riure, a poc a poc», va concloure. La polèmica sobre si colpejar el tió és violència s’ha diluït, potser perquè la mateixa tradició de fer cagar el tronc ha perdut força en benefici del Pare Noel. Passar les antigues tradicions pel sedàs dels valors actuals és una distorsió històrica. Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres tenen un quadre que, amb una mirada present, podria ser considerat racista. Els pastorets troben els Reis Mags de camí cap a Betlem. L’entremaliat Rovelló toca la cara d’un patge negre i el renyen: «Estigues quiet!». Rovelló, «mirant-se el palmell de la mà amb què havia tocat la cara del patge», contesta: «Era per veure si deixava». L’escena rebla el clau amb un altre comentari de Rovelló referint-se als negres: «Sembla que hagin destapat la carbonera. Guaita aquell, quina cara de xemeneia fa». El fill de Folch i Torres, Ramon Folch i Camarasa, explica, en el pròleg de l’edició que la Galera va fer amb motiu del centenari de l’obra, que el seu pare «quan tornava a casa després d’haver assistit a una representació dels seus Pastorets a algun poble, vila o ciutat de Catalunya, ens comentava tot sopant, amb simpatia evident i fins i tot amb agraïment, certs petits canvis d’adaptació lingüística». Agraïment que Folch i Torres faria extensiu a les versions que ometin les gracietes de Rovelló.