Dissortada Tarragona

Els aficionats als fenòmens aleatoris han calculat que encertar la Grossa de Nadal és més difícil que trobar un gra d’arròs en un sac de dos quilos i mig. Traslladat en xifres, la probabilitat que el teu número sigui el primer premi és d’un entre 100.000, és a dir, el 0,001%. Més coneguda és la comparança entre la probabilitat de guanyar la rifa i que et caigui un llamp. Les estadístiques meteorològiques han calculat que, a Espanya, les perspectives de rebre l’impacte d’un llampec al llarg de la vida són d’un entre 6.250. Malgrat l’evidència que jugar a la loteria és llançar els diners, la gent aposta des de temps de la picaçó. L’amic Vicent Lladonosa de Torregrossa em fa arribar un retall del Diari de Barcelona de l’any 1798 el qual avisa al públic de la «disposición del Excelentisimo Señor Don Agustín Lancaster, Gobernador y Capitán General del Ejército y Principado de Cataluña» per fer una Rifa «en virtud del Real permiso que su Excelencia obtuvo». El primer premi era de 5.000 «Pesos fuertes». Cada «cédula» costava vint rals de velló. La recaptació es repartia «la mitad en beneficio de los Pobres y la otra mitad á favor de los Jugadores», i no com ara que el 20% dels premis de més de 40.000 euros se’l queda Hisenda. La loteria de Nadal és un fenomen social que obliga tothom a jugar amb participacions, no fos cas que toqui a la feina, a l’amic o al parent. Curiosament, aquesta gran esquilada col·lectiva no suscita cap rebuig per part dels fervents opositors a l’obscè model de casinos del Hard Rock. Salut!