Els homenatges que ha rebut Josep Gomis amb motiu del seu 90è aniversari han propiciat que expliqui anècdotes i episodis, sempre positius, que ha viscut durant la seva vida. Un dia, quan era president de la Diputació de Tarragona, un matrimoni va demanar audiència amb el president. Estava a punt de començar la sessió plenària de la Corporació, però com que encara quedava una mica de temps, Gomis va accedir a rebre la parella. El matrimoni volia oferir-se per adoptar el primer nadó deficient que nasqués a la Maternitat.
La Diputació va viure un cas exemplar que mai no s’ha explicat prou bé als mitjans de comunicació
Malgrat que ja tenien tres fills, volien ampliar la família amb algú que ho necessités més que cap altre infant. El gest va commoure el president que va voler obrir el ple de la Diputació participant als diputats el gest bondadós d’aquell matrimoni. L’endemà, la notícia al Diari era la baralla entre dos diputats que van insultar-se. La notícia que Gomis volia que es destaqués va quedar oculta en un recòndit paràgraf d’ecos de sociedad.
Una màxima periodística proclama que les bones notícies no són notícia. Tampoc he vist publicat el gest benvolent d’un grup de treballadors de la Dow Chemical de Tarragona de donar els lots de Nadal a entitats benèfiques. Val a dir que els lots de Nadal de la Dow són atapeïts de bon fato. No com altres que hi posen les neules ràncies de l’any passat. Vull dir que l’acció dels empleats de la multinacional nord-americana mereixeria figurar amb tots els honors a l’espai La Bona Gent de Tarragona que cada any coordina Xavier Fernández amb admirable endurança.
