La nova xifra oficial de població diu que Reus té 109.930 habitants. O, més ben dit, que aquest era el padró a 1 de gener de 2024, amb la qual cosa les dades actuals ja són, amb tota probabilitat, superiors. Es tracta d’un nou màxim històric que supera l’assolit l’any anterior. Però això no és el més rellevant.
La conclusió més transcendent és que la ciutat està creixent a un ritme d’unes 1.500 persones anuals des que es van deixar de sentir els efectes de la pandèmia quant a mortalitat i aturada dels fluxos migratoris. La recuperació demogràfica es va reprendre el 2022 i es va accelerar el 2023 (1.738 empadronats més) i 2024 (1.451). Un mercat laboral en expansió en un clima de relativa bonança econòmica és el factor d’atracció determinant.
Com que el saldo vegetatiu de la ciutat ja és negatiu des de fa alguns anys –és a dir, hi ha més defuncions que naixements–, l’increment del nombre d’habitants s’explica només pel fenomen migratori. Si es continua amb aquesta tendència, podem estar davant d’un boom similar al viscut entre 2000 i 2009, quan la població estrangera va passar de 1.700 a 20.700 persones, i això va comportar que el padró saltés dels 89.000 als 107.000 residents.
L’impacte social d’aquella gran onada immigratòria va ser enorme, més enllà que la ciutat superés per primer cop el llistó dels cent mil habitants: escoles plenes i alta tensió als processos de matriculació, saturació dels serveis assistencials, llegendes urbanes sobre suposats ajuts i facilitats que rebien els nouvinguts...
En les circumstàncies actuals, a banda de reeditar-se alguns dels esmentats esquemes, l’arribada massiva d’immigrants afegeix pressió sobre el gran problema de l’accés a l’habitatge. Si la demanda continua augmentant, encara que sigui en la tipologia d’habitatges més assequibles, el dèficit d’oferta disponible i l’encariment de preus difícilment afluixaran, i tampoc derivades com les ocupacions.
Amb un saldo vegetatiu negatiu, el creixement demogràfic es basa només en la immigració
Un altre impacte és sobre el sistema educatiu. Si fa vint anys el problema era l’arribada de més alumnes sobre un mapa escolar amb plena ocupació, ara la casuística és diferent, perquè la caiguda de la natalitat deixa moltes cadires buides. Aquesta sobreoferta de places agreuja la segregació escolar, és a dir, la concentració de l’alumnat més vulnerable i/o d’origen estranger en determinats col·legis.
La lluita contra el problema es tradueix, en la pràctica, en el repartiment dels nens i nenes a matricular en centres diferents dels més afectats per la segregació. Però, sovint, aquesta és una opció que incòmoda tant les famílies que han de portar els fills a escoles diferents de les del seu entorn social, com les dels centres que els reben.
Per afegir-hi encara més complexitat, cal recordar que els fills dels nouvinguts són immediatament escolaritzats en el que s’anomena matrícula viva, que també s’intenta distribuir equitativament entre tots els centres d’infantil, primària i secundària per a evitar que es concentrin als col·legis dels barris més receptors de població d’origen estranger. I, en les circumstàncies actuals, aquesta matrícula viva representa centenars d’alumnes nous cada any.
L’arribada massiva de nouvinguts posa pressió sobre l’accés a l’habitatge o el sistema educatiu
Són només dos exemples de la magnitud del repte que representa la gestió de l’actual fenomen migratori, als que se’n poden afegir molts més: l’atenció a les emergències socials, la pressió sobre el sistema públic de salut, la percepció d’un suposat augment de la inseguretat ciutadana...
Envelliment i immigració
És il·lustratiu que després d’uns mesos de moltes notícies i polèmiques sobre l’acollida de menors i la immigració irregular, els sondejos del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) detectessin que la immigració s’havia situat com el primer problema per als espanyols. Tot i això, al darrer baròmetre, publicat el passat mes de novembre, ha baixat fins al cinquè lloc, per darrere dels problemes polítics, l’habitatge, la crisi econòmica i l’atur.
Més enllà del que reflecteixen els estudis d’opinió i els discursos polítics, existeix poc debat i anàlisi seriosa sobre com gestionar una realitat demogràfica que evoluciona de manera implacable. En el cas de Reus, només cal recordar que la ciutat arriba al record de 109.930 habitants després d’un any 2023 on hi va haver només 820 naixements –mínim històric des de la guerra civil i la postguerra–, xifra que intensifica el saldo vegetatiu negatiu que la ciutat va estrenar el 2018. D’aquests 820 naixements, 489 ho van ser de mare espanyola i 331 de mare estrangera, una proporció sense precedents. L’envelliment i la immigració marcaran el futur.
