Aquests dies bullen les xarxes socials de nadales. Les eines informàtiques automatitzen els dissenys i els models de postals. Tanmateix, encara hi ha algú que s’ho treballa a l’antiga. Per exemple, la família Poblet-Ventura em fa arribar un poètic desig nadalenc molt bonic: «Que cada espurna de llum us recordi la bellesa de la vida». José Carlos Eiriz, d’Onada, agafa un microconte d’Eduardo Galeano, publicat a El llibre de les abraçades, per desitjar que Nadal ens avivi el «mar de foguets» que és la vida humana vista des del cel. Olga Xirinacs em fa arribar la Nadala de la farigola, que vull compartir amb tots els lectors:
NADALA DE LA FARIGOLA
A la seva llum d’oli, farigoli,
Maria va cosint,
camisetes pel Nen,
que va venint.
- Ai el Nen petitet, farigolet,
li cantaria:
si ja et tingués als braços
et besaria.
Ja sonen picarols, farigols,
la mula arriba
busca la menjadora
quina gana tenia...
La mula ja ha menjat, farigolat,
el bou sospira,
es miren l’un a l’altre,
també a Maria.
- Quan neixi el teu Fillet, farigolet,
farem festetes
i ballarà quan sonin
les campanetes.
- El pujaré a cavall, farigolall,
- Tu ets un barrut!
Maria riu que riu:
- Si no ha nascut!
