52 actuacions, 154 mesures, agrupades en 6 línies d’acció han estat el resultat del treball del Grup Impulsor de Mesures de Millores educatives com a resposta als resultats de les darreres proves PISA. Jesús Vinyes, coordinador tècnic del Grup d’experts, explica: «La voluntat no és oferir receptes màgiques, hem volgut recollir les propostes però sabent que en educació cap acció té uns resultats immediats».
La consellera d’Educació ha recollit la proposta i presentat les primeres actuacions per al curs 24-25:
- La concreció dels aprenentatges bàsics per facilitar als docents la identificació dels aprenentatges fonamentals en les diferents àrees del currículum.
- El desplegament del Pla de millora de la comprensió lectora, amb la formació docent a 250 centres.
- Respecte a la competència matemàtica, la posada en marxa d’un programa de millora adreçat inicialment a 200 centres educatius.
Anna Simó explica: «Assumim bona part de les propostes del Grup Impulsor en un context que no era el que esperàvem de pròrroga pressupostària i final de legislatura. No comptem amb el pressupost del qual esperàvem disposar quan vam fer l’encàrrec al grup d’experts».
Altres mesures com la desburocratització de la gestió dels centres o la formació inicial del professorat –claus d’acord amb les opinions dels docents– resten pendents al proper desenvolupament del pla.
A la resta de l’Estat la resposta, pendent de concreció, es dirigeix al desdoblament de matèries com ara les Matemàtiques i la Llengua i al suport extraescolar.
Per la seva banda, el pla de xoc francès separarà els alumnes en tres nivells, reduirà les ràtios, i augmentarà les hores de matèries com ara el francès i les matemàtiques, tot plegat amb un nivell d’exigència major.
Finlàndia –en canvi– estudia l’impacte que ha tingut la sobredigitalització i proposa un increment pressupostari i el reforç de matèries fonamentals.
Diferents països han iniciat un camí cap als ‘orígens’ en educació: més lectura, més matemàtiques, menys sobreespecialització, menys pantalles i un no rotund a les tendències sense contrastació científica. Posar el focus en les habilitats transversals amb una visió més crítica i realista envers les modes pedagògiques. Red flag a l’innovacionisme com a tendència, com a urgència generada pel màrqueting, simplement com la repetició d’altres sistemes educatius o com a un posicionament ideològic.
En contraposició; endavant amb la innovació, la investigació i la intervenció educatives basades en evidències científiques. Potser ha arribat el moment d’aprofundir en la complexitat de la metodologia educativa i rescatar la didàctica de totes i cadascuna de les matèries: identificar els elements que intervenen en l’acció educativa; comprendre i analitzar les seves fases i interrelacions... en definitiva, ‘l’art d’ensenyar’.
Les tres R com a competències fonamentals en una escola: Reading, wRiting and aRithmetic. Més quantitat d’hores i també més qualitat. Més hores de llengües i de matemàtiques i amb millor aprofitament; lectura en veu alta, exposicions orals, escriptura a mà de cartes, relats breus, raonament per resoldre situacions i problemes... Back to basics.