Històries de Casa Boada: el llibre d’Enric Garcia Jardí

07 julio 2024 19:51 | Actualizado a 08 julio 2024 07:00
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’hostaleria és una feina plena de petites històries. Els bars amb ànima han anat minvant a Tarragona i, cada cop més, anar a beure alguna cosa consisteix en seure en una terrassa i parlar només amb les persones de la teva taula. Mal m’està dir-ho, però Casa Boada era un bar que tenia ànima, com sortosament encara en queden d’altres. Un dia em vaig fixar en un client que m’estava observant i en un moment, en una petita pausa em va dir: «Senyor Boada, he pensat que podríem escriure un llibre de la seva vida». Jo en aquell moment encara treballava, tenia 77 anys.

Em va fer gràcia que un jove periodista em fes aquesta proposta, la de fer un llibre amb històries, fotografies i punts curiosos de la meva vida. Finalment va tirar endavant i el 2022 sortia dels obradors de la impremta Serra d’Ulldecona amb el títol de «Senyor Boada», en tapa dura i a tot color.

Recordo que li vaig dir al senyor Garcia Jardí que amb un llibre no s’hi guanya gran cosa i que per fer-lo hi ha moltes despeses, però ell em va dir que a mi no em costaria res. Van anar passant els dies, i vaig haver de tancar el bar pel dolor, i jubilar-me. Però el senyor Garcia-Jardí em continuava visitant freqüentment a casa, i això quan tens problemes de salut s’agraeix molt. Preparàvem un berenar i d’una manera informal m’anava preguntant i fèiem tertúlia. També va capbussar-se en tot el meu arxiu, amb retalls de premsa, fotografies, i alguns cartells i cartes... Ell va escriure sense pressa, tal i com m’agrada.

El llibre té tres parts, la principal parla de la meva vida, després té un capítol sobre els entrepans

Diria que el procés va durar 4 anys i una pandèmia. I durant aquest temps es va teixir una bonica amistat, que encara perdura. Pel que fa a la salut he millorat una mica, i he passat algunes males ratxes. Però avui, amb 82 anys, crec que he millorat. La vida té aquestes sorpreses.

Com he dit, el 2022 va aparèixer el llibre, editat amb molta qualitat i aplegant moltes fotografies i documents gràfics. El senyor Enric Garcia Jardí va escriure un llibre molt ben treballat, amb el disseny magistral obra del senyor Quimo Panisello Gamundi, de Tortosa, i amb moltes fotografies d’autor, obra del senyor David Oliete Casanova, a banda de les antigues. El llibre el va editar Ganzell Edicions, i la veritat és que va quedar impecable. El preàmbul el va fer el senyor Juan González Soto i va rebre el suport institucional del Consolat de Flandrensis a Catalunya.

La presentació

Senyor Boada es presentà a la cambra de Comerç de Tarragona durant les festes de Santa Tecla i dos mesos després a l’Abacus. Senyor Boada té tres parts, la principal parla de la meva vida, després té un capítol sobre els meus entrepans amb el títol de Bucadillus i un altre amb receptes d’alguns del còctels que he anat creant amb els anys. També inclou un codi QR que et permet escoltar la playlist del que Enric Garcia Jardí anomena «la banda sonora de Casa Boada», amb moltes de les músiques que posava mentre treballava al bar i que molts heu escoltat si heu estat clients de Casa Boada.

Fullejant el llibre m’aturo en algunes de les fotografies i hi veig passar molts moments de la meva vida, com les fotos d’una de les actuacions que vam fer l’estiu del 1960 amb el grup BoPasa pels nens del preventori de la Savinosa. Vam ser uns còmics que vam actuar molt i vam cobrar poc (o res). Degut a les meves aficions he conegut persones molt interessants, una va ser un personatge que ha estat estimat i criticat, però que va donar molta vida a Coma-ruga, on hi va establir el seu «palau». Em refereixo al príncep Guillermo III de Grau-Moctezuma. En aquella època va ser un personatge conegut, vestia molt elegantment i era famós per les seves festes.

Venia «noblesa» amb èxit. Jo li vaig crear un còctel, la recepta del qual podeu trobar al llibre. El còctel va agradar i per això aquell 1973 em va nomenar «Copero Mayor de Honor» de la Corona Azteca. Anys després, el 1982, em va nomenà acadèmic de l’Academia Azteca. He de dir que jo no vaig pagar res per aquests títols i que fins a la seva mort vaig ser amic d’aquest peculiar príncep.

Comentarios
Multimedia Diari