Qualsevol usuari habitual de l’AP-7 al llarg de la demarcació de Tarragona, i més si ho és del tram sud de la província, pot concloure avui, que l’AP-7 dista molt del que es pot entendre amb estàndards europeus com una via d’altes prestacions.
Els motius que porten a aquesta conclusió són diversos. És difícil trobar un dia laborable on es pot fer el recorregut des de l’extrem sud de les Terres de l’Ebre fins a Tarragona, o viceversa, sense partir algun tram de retenció, alentiment, o inclús aturada. L’estat de conservació, especialment del ferm, en aquests darrers anys és cada vegada pitjor. La inseguretat, amb un increment important dels robatoris, és més deficient especialment als períodes vacacionals. La sinistralitat també s’ha incrementat, i segons dades de la DGT per tots el tram català de l’AP-7, aquesta des del 2018 s’ha incrementat un 28%.
A la vegada, aquesta situació, té diferents motius, que intentaré exposar sense que el seu ordre indiqui la importància, de fet, la superposició d’ells agreuja el problema.
La planificació viària de l’estat espanyol a aquesta zona, com a altres amb una alta intensitat de trànsit, contemplava l’existència d’una doble via, l’autopista AP-7, i l’autovia A-7, i així es va anar construint a gran part de l’arc mediterrani, excepte al tram entre l’Hospitalet i la Jana, on l’A-7 no s’ha executat, i es manté el tram de carretera nacional. Aquest tram s’ha convertit en un coll d’ampolla, i entre aquests dos extrems, en lloc d’existir dues vies de dos o més carrils, sols n’hi ha una. Aquest fet, amb un increment progressiu de l’ús d’aquest corredor, va suposar que la sinistralitat a la carretera N-340, pel tram sense autovia, augmentes, especialment perquè tot el trànsit pesat per no pagar peatge com a la resta de trajecte, no es desviava i es mantenia per l’N-340. Davant aquest fet, l’administració per intentar resoldre-ho, va obligar a tot el transport pesat a circular per l’AP-7, i això ja va suposar un primer increment important d’intensitat en aquesta via de dos carrils, reduint les prestacions d’una via d’aquestes característiques.
Amb la finalització de les concessions de l’AP-7, el gener del 2020 el tram al sud de Salou, i el setembre del 2021 des de Salou al nord, i després de molts anys de reivindicació per part de determinats sectors, crec que no per ser una via de pagament, com per ser-ho amb preus molt desorbitats, l’administració decideix que l’AP-7 sigui gratuïta, una decisió un xic populista, malgrat compressible per al moment. Des de llavors, el seu manteniment i conservació, van a càrrec dels pressuposts generals, i no a càrrec dels usuaris mitjançant el peatge. Aquest fet encara suposa més sobresaturació d’una via que concentra tota la circulació, que fins a la Jana estant assumida per dues l’AP-7 i l’A-7, i tot el tràfic que des del nord, fins a l’Hospitalet també està assumint dues vies s’aboca a una sola l’AP-7, que com era previsible es queda saturada.
La gratuïtat ha suposat no només que el manteniment i la conservació el paguem entre tots via pressupost públic, i no només els usuaris, sinó que la gestió també sigui pública, i hi ha aspectes, que crec que s’haurien de solucionar, ja que amb aquesta gestió han empitjorat. Avui pràcticament tots els treballs de manteniment, ja sigui de reparació de l’asfalt dels trams més malmesos, la poda de la vegetació de la mitgera, la reposició de tanques afectades per accidents, o qualsevol altre, es fa durant el dia, quan la intensitat de circulació és major, aspecte que amb els trams de doble carril, provoca encara moltes més retencions i caravanes. Els usuaris habituals d’aquesta via podem recordar com quan aquestes tasques eren realitzats per l’empresa concessionària es feien majoritàriament a la nit i a les hores de menys intensitat de circulació. Aquesta és una qüestió que independentment de la resta, l’administració hauria de solucionar pensant més en l’usuari, que en la seva comoditat de gestió.
Ampliar un carril més l’AP-7, com ara contempla el govern de l’Estat, a la llarga no és la solució. La veritable solució, passa, per la construcció del tram restant d’autovia de l’A-7 entre la Jana-Castelló i l’Hospitalet. I convertir així, l’AP-7 amb una veritable via d’altes prestacions sense congestions, de pagament, a uns preus raonables per als seus usuaris, que serien realment el que suportarien el seu manteniment en condicions, i no els pressupostos públics finançats amb els impostos de tothom.