La brúixola moral del papa Francesc

L’encíclica Fratelli Tutti quedarà, potser, com el llegat del papa Francesc. El text és una mena de brúixola moral —per a cristians i no— que, el 2020, va anticipar al món d’avui. Amb visió profètica, Francesc es va avançar a la polarització que enverina la vida política i social d’Occident, proposant un camí d’amistat com a antídot contra la cultura de l’enfrontament i l’exclusió. Recorda que només des d’una fraternitat oberta podrem reconèixer, valorar i estimar cada persona, més enllà de fronteres, ideologies o diferències. Denuncia amb valentia les distorsions que podem reconèixer amb claredat: la manipulació de valors fonamentals com la llibertat i la justícia; la pèrdua del sentit comunitari; l’egoisme i la indiferència pel bé comú; i la lògica d’un mercat que descarta els més vulnerables. Alerta que el sentit de germanor s’esvaeix, substituït per una «indiferència globalitzada» que ens deshumanitza. Parla d’individualisme exacerbat i d’un consumisme que ens pot arrossegar cap a un campi qui pugui més devastador que qualsevol pandèmia. Aborda la qüestió de la migració: cap frontera hauria de barrar el pas als necessitats perquè ningú és mai una amenaça. La seva defensa d’un món més fratern no és una crida teòrica, sinó una proposta concreta basada en una esperança radical: la possibilitat d’una humanitat reconciliada, capaç de posar l’amor i la solidaritat per sobre de qualsevol diferència.