Tots els experts en Dret coincideixen a qualificar de «impecables» en els raonaments jurídics tant la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona que va condemnar Dani Alves, com la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha absolt al jugador. És comprensible que els llecs en lleis ens preguntem com és possible aquesta aparent contradicció.
El moll de l’os de la disparitat de criteris entre l’Audiència i el TSJC està en la diferència entre la «credibilitat» i la «fiabilitat». La sentència revocatòria del TSJC considera que l’Audiència ha donat «credibilitat» al relat de la denunciant i «la credibilitat respon a una creença subjectiva que no es pot contrastar». En canvi, la «fiabilitat només és possible si es compta amb elements objectius que permetin la determinació». A veure què dirà el Tribunal Suprem, al qual recorrerà la denunciant, segons ha anunciat la seva advocada. Trobaran els magistrats del Suprem que la versió dels fets de la noia és «fiable» o només és «creïble»?
El cas Alves ens demostra que no aconseguirem una societat més justa i més equitativa apel·lant només a la justícia
Sigui quina sigui la seva postura, tornarem a tenir embolic. Els únics que saben ben bé què va passar a la discoteca Sutton el 31 de desembre del 2022 són Dani Alves i la jove que el va denunciar. O potser no ho saben ni ells mateixos. I ara volem que ho determinin uns jutges condicionats per les pressions socials en un tema especialment sensible. Com ha dit el Papa Francesc: «Amb la Justícia, per ella mateixa, no n’hi ha prou. L’experiència ensenya que apel·lant només a la Justícia es corre el risc de destruir-la».
